L'ànima de Sagnier
Un projecte fotogràfic de l'artista alemanya Candida Höfer evoca i invoca en un llibre els interiors de l'arquitecte amb més edificis projectats a Barcelona
Fa només 10 anys, hauria estat impensable llegir això: “Deixant de banda les distàncies en el fons i la forma, en l'estil i en la filosofia, Sagnier ha significat per a Barcelona el mateix que Oscar Niemeyer ha estat per al Brasil. Ambdós arquitectes, prolífics i versàtils en la seva producció, han definit amb la seva arquitectura un llarg període històric –50 anys en el cas de Sagnier, gairebé 80 en el cas de Niemeyer–, i han imposat una estètica urbana que, encara que dispar entre ells, no ho és gens pel que fa al tipus de producció i als resultats de l'ofici artesanal, tècnic i de construcció”.
Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858-1931), ignorat i menystingut durant llargues dècades tant pel seu modernisme eclecticista com per la seva poca afiliació catalanista, gaudeix els últims anys (insistim: no més de deu) de la glòria que ell mateix va tastar en vida, i en grans dosis, com a arquitecte predilecte de la burgesia catalana durant la gloriosa belle époque. Avui se'l compara amb el recentment desaparegut Niemeyer, i tot sembla que s'ha posat a lloc. L'elogi el signa Elena Ochoa Foster en un dels textos que s'inclouen en el tercer llibre que el nét de l'arquitecte, Antonio Sagnier, ha editat per la seva obsessió de recuperar, catalogar i publicar el llegat de l'autor amb més edificis a Barcelona (més de 500).
Un tercer volum molt diferent dels altres perquè s'ocupa exclusivament dels interiors dels edificis de Sagnier a través d'un projecte fotogràfic encarregat a l'artista alemanya Candida Höfer, gran especialista en conquerir l'ànima dels edificis quan estan buits i la seva atmosfera només es tenyeix de la llum natural. Al llibre, les seves imatges llueixen en grans formats, que són els que a ella li agraden. “Höfer és una garantia perquè el llegat de Sagnier agafi molta més embranzida internacional”, anhela Antonio Sagnier.
Sagnier Architect (és en anglès, però al final del llibre hi ha les traduccions en català i en castellà) s'ha gestat sota la direcció de Ramón Úbeda i Pepa Reverter i aplega tres escrits centrals, de Josep Maria Montaner, de Jan Molena i de Santi Barjau, l'estudiós principal de Sagnier i el primer que el va reivindicar com un dels grans arquitectes en la seva tesi, l'any 2002.
Immersió total en sis edificis
Amb una mirada que sempre defuig els artificis manipuladors, siguin per enaltir o per empobrir l'arquitectura, Candida Höfer s'ha capbussat en les interioritats de sis edificis de Sagnier: el Palau de Justícia (l'obra més important del Sagnier jove), el col·legi de Jesús-Maria (situat a Sant Gervasi, s'ha conservat gairebé intacte), la casa Rupert Garriga Nogués (a l'Eixample, encàrrec d'una de tantes famílies adinerades que es delien per Sagnier), l'església del Sagrat Cor (al cim del Tibibado, l'arquitecte hi va treballar durant tres dècades, fins que va morir), l'església de Pompeia (a la Diagonal, és una de les obres més populars de l'autor) i la casa El Pinar (la torre estiuenca del banquer Manuel Arnús).