Un Gaudí intel·ligent

En el món de Gaudí, o, millor dit, en el món del gran negoci en què s'ha convertit Gaudí, estan començant a canviar coses. Com a mínim, actituds. Els estudiosos estan farts de les lectures superficials, i tan sovint anecdòtiques, que es fan de Gaudí per saciar el turisme de masses que l'arquitecte atreu com un imant. A Gaudí se l'ha de començar a tractar d'una altra manera, i a l'Homo turisticus, entenen els especialistes, també, i urgentment, perquè una cosa ajudarà a l'altra. Tot canvia molt a poc a poc, i encara més quan hi ha en joc el poder del diner, però el llibre Casa Batlló. Llum i color ja és una realitat esperançadora que aporta “qualitat, coneixement i intel·ligència” als amants, i també als turistes, de Gaudí.

L'esperança no és una altra que aquesta: “Apujar el nivell de l'Homo turisticus per poder alliberar Gaudí del submón kitsch en què l'han entaforat. No podem renunciar als turistes, però hem d'aspirar a fer-los més entesos i més crítics”, emfasitza el crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle, que és qui ha dirigit aquesta nova publicació impulsada pels propietaris de la casa Batlló –la família Bernat–, la càtedra Gaudí i l'editorial Triangle Postals.

El llibre apareix en plena celebració del desè aniversari de l'obertura al públic d'aquest edifici del passeig de Gràcia que els experts consideren l'autèntica joia del modernisme de Gaudí, la 100% modernista, i més i tot, “la casa que en menys metres quadrats concentra més elements del vocabulari gaudinià”, diu Giralt-Miracle, autor d'un dels tres textos que aplega el volum, en què explora el misteri de la llum de la casa Batlló, “que raja com enlloc”.

Els altres dos textos són de Joan Bassegoda Nonell, mort fa pocs mesos, i de Jaume Sanmartí, exdirector i director actual de la càtedra Gaudí respectivament. El text de Bassegoda és un clàssic: el va escriure el 1999 i el va publicar el 2001 en un quadernet de la universitat.

En canvi, el text de Sanmartí, com també el de Giralt-Miracle, és inèdit, i fa una dissecció original de l'evolució radical de l'arquitectura de Gaudí des de la casa Calvet, on apunta el geni, passant per la casa Batlló, on madura el seu ideari, fins a la casa Milà, on irradia tota la seva força innovadora. “Gaudí fa una revolució en només dotze anys”, explica Sanmartí, feliç d'haver fet la seva aportació en aquest llibre que, entén ell, centra l'atenció d'una vegada per totes en la dimensió de Gaudí com a arquitecte.

“Gaudí era simplement un arquitecte, un gran arquitecte, profund, contradictori i humà, però això queda sempre tapat per coses més anecdòtiques. El Gaudí massificat fa angúnia, se'l manipula descaradament. És gros, el que ha passat amb ell: tots aquells polítics que l'havien negat ara s'hi han apuntat a corre-cuita”, explica Sanmartí, indignat, com tants altres estudiosos, amb la poca sensibilitat que hi ha per dignificar el seu llegat. Encara avui.

A més dels escrits, la part visual del llibre és també d'alt interès, ja que reuneix per primer cop fotografies històriques, una col·lecció de plànols i dibuixos de la casa Batlló realitzats per Gaudí i algun dels seus deixebles, i una extensa selecció de fotografies de Pere Vivas, Ricard Pla i Biel Puig que teixeixen visions insòlites actuals de tots els espais de l'edifici.