cultura

El retorn de les Brigades

El musical ‘Goodbye Barcelona', estrenat a Londres el Nadal passat, prepara la versió en català al Raval

“No hi ha cap
raó per què un musical no accedeixi a les emocions que aporta el teatre”

Goodbye Barcelona va ser un musical que es va estrenar ara fa un any a Londres. Parlava de la decisió de joves anglesos d'enrolar-se a favor de la República espanyola i en contra
de l'alçament militar de Franco. El musical, que es va preveure com a possible producció catalana per al següent festival Grec, finalment ha caigut del cartell per la reducció de pressupost, segons sembla. Per això, el compositor Karl Lewkowicz va acordar la setmana passada amb els responsables del Teatre del Raval una nova producció, que tindrà una explotació mínima de tres mesos i s'estrenarà coincidint amb les festes de la Mercè vinents.

Les Brigades Internacionals van ser una legió de joves (2.500 de la Gran Bretanya) que van entendre que calia combatre el feixisme. No tenien coneixement en armament. Molts no havien creuat mai la frontera. I la informació del que succeïa a l'Estat espanyol arribava prou maquillada per la premsa de dretes anglesa. Però, tot i així, van decidir que calia vèncer el feixisme abans que es fes fort. Certament, el seu cop de valor generós no va ser suficient. Però sí que el temps ha donat la raó i ha tornat la democràcia i el seu pronòstic es va fer certamen cruent durant la Segona Guerra Mundial.

El compositor Karl Lewkowicz va ser la setmana passada a Barcelona perquè està interessat a fer possible aquest retorn d'un projecte anglès a Barcelona. Lewkowicz va comprovar l'interès dels londinencs en aquesta producció, i considera que ara “hi ha motius prou forts” per venir a Barcelona i interessar la gent.

L'impulsor del musical confia que aquest títol ”faci justícia a la memòria dels brigadistes internacionals: té un clar contingut polític”. Lewkowicz celebra que el format del musical com a simple entreteniment ha evolucionat gràcies a títols com ara Sweeney Todd i autors com per exemple Stephen Sondheim. A Goodbye, Barcelona, en tot cas, es manté un equilibri entre l'espectacle i la voluntat dramàtica. I sentencia: “No hi ha cap raó per què un musical no accedeixi a totes les emocions que pot aportar el teatre.”

El protagonista és un jove de 18 anys que vol aturar el feixisme en una manifestació al barri obrer de Londres. S'adona que cal traslladar la lluita a Barcelona, contra el cop militar. És a Catalunya que coneix una noia de qui s'enamorarà. La peça il·lustra una visió global de l'època. Què hi ha de George Orwell (que també va venir com a voluntari i va plasmar la seva experiència amb el Homage to Catalonia)? ”Ell mateix deia que el seu era un punt de vista personal.” Els brigadistes van arriscar i van perdre. Però per a Lewkowicz el leitmotiv de l'obra és preguntar-se, “avui, fins a quin punt estaríem preparats per lluitar, costés el que costés, contra el feixisme”? La resposta, al Raval d'aquí a uns mesos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.