Fortuny, cronista de guerra
El MNAC analitza en una exposició la característica i gegantesca pintura de Marià Fortuny ‘La batalla de Tetuan' i explica els seus orígens i fortuna crítica
Quan a les sales del MNAC el visitant es troba cara a cara amb La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny, és difícil que quedi indiferent. Primer, per les seves enormes dimensions (9,72 x 3 m), però també, mirant-la amb detall, per l'especial execució de Fortuny a l'hora d'enfrontar-se a una pintura de gènere històric, i pel fet que es tracta d'una obra inacabada, cosa que li proporciona una aura curiosa. El MNAC ha volgut submergir-se de ple en aquesta important pintura en la història de l'art català del segle XIX per explicar la seva història i circumstàncies en una mostra que s'inaugura avui.
És una exposició que trenca el recorregut habitual de les sales d'art modern del museu per envoltar la grandíssima tela de Fortuny amb apunts, esbossos, fotografies, documents i altres pintures de l'artista, com ara la bessona La batalla de Wad-Ras, que ha vingut des del Museu del Prado, on s'exposa habitualment. En aquest cas, Fortuny va representar un episodi de la guerra hispanomarroquina que va viure en directe. “Fortuny tenia només 22 anys i va quedar molt afectat per la violència de tot plegat”, diu el comissari de l'exposició, Jordi A. Carbonell.
En canvi, en el cas de la tela de La batalla de Tetuan el pintor reusenc va realitzar l'obra per encàrrec de la Diputació de Barcelona, a partir dels apunts que va prendre al Marroc. “Quan Fortuny hi arriba, el 12 de febrer del 1860, feia vuit dies que havia succeït la batalla però ell s'amara de l'ambient nord-africà i pren apunts de manera obsessiva durant tres mesos.”
De fet, la guerra hispanomarroquina va ser la primera de l'Estat espanyol que va tenir una gran cobertura mediàtica i Fortuny no és res més que un cronista (enviat per la mateixa Diputació) a major glòria del fervor patriòtic espanyol. En la mostra apareixen, entre altres, el batalló de voluntaris catalans que van participar en aquesta guerra.
Aquesta és també la història d'un fracàs, ja que Fortuny, poc avesat als grans formats, va deixar de pintar el quadre al seu taller de Roma el 1865, insatisfet dels resultats. Malgrat això, l'obra va ser finalment adquirida per la Diputació a la viuda del pintor, un cop mort. La tela ha viscut vicissituds i crítiques, però fascina molt més als ulls contemporanis que als de la seva època perquè s'aparta en composició i estil de la pintura històrica acadèmica.
Un dels grans defensors de l'obra va ser Dalí, que el 1962 va pintar-ne una versió que es va exposar, juntament amb la de Fortuny, al Saló de Tinell. Malauradament l'obra de Dalí no és a la mostra, ja que és en un museu japonès.
‘La batalla de Tetuan', de Fortuny. De la trinxera al museu.
Campanya per a l'adquisició d'un dibuix per al MNAC
En l'exposició es pot veure el dibuix orientalista de Fortuny La pregària (cap al 1872), que s'ha convertit en el protagonista d'una campanya de micromecenatge perquè el MNAC pugui adquirir-la, impulsada per la Fundació d'Amics del Museu. L'obra és propietat d'un col·leccionista particular que la ven per 45.000 euros. Tothom hi pot col·laborar amb qualsevol quantitat a través de la web del museu, per telèfon o en una urna a l'entrada del MNAC. Un quadre destacat de Fortuny, com és La vicaria, ja va entrar al museu per una subscripció popular el 1922. Amb aquesta campanya el museu engega noves formes d'adquisició. De la mateixa manera, l'exposició és la primera d'una sèrie de mostres monogràfiques sobre obres del museu, que sempre aniran acompanyades d'un llibre de recerca, com és el cas d'aquesta exposició de Fortuny. A més, la setmana que ve s'inaugura al Museu de Reus una mostra del pintor reusenc.