Cartoixa renaixentista
La descoberta del claustre menor i d'altres troballes a la Cartoixa d'Escaladei confirmen que des de la reforma del segle XVI es tracta d'un conjunt renaixentista
Ara s'obre al públic la zona central de la cartoixa, on els monjos feien vida comunitària
Quan els monjos cartoixans van haver d'abandonar el seu recer als peus del Montsant, l'any 1835, la Cartoixa d'Escaladei va ser incendiada i saquejada i va entrar en un llarg procés d'abandonament, espoli i deteriorament. El que va ser el primer monestir de l'Orde dels Cartoixans a la península Ibèrica –fundat al segle XII– va arribar a convertir-se en un camp de ruïnes enmig de conreus. Però en els darrers anys el govern català hi ha dut a terme una important tasca de consolidació. I sobretot les obres, que s'hi van iniciar l'any 2010 i que ahir va inaugurar el president de la Generalitat, Artur Mas, han permès treure a la llum important tresors patrimonials, que no només amplien el coneixement de l'immens conjunt sinó que també aporten novetats històriques, sobretot pel que fa al seu estil arquitectònic.
Gràcies a les troballes s'intueix una presència “fins ara poc reconeguda” del Renaixement com a estil fundacional de la gran reforma que es va fer a Escaladei a mitjan segle XVI i que és la que li dóna la seva fesomia actual. Fins i tot, segons l'estudi que s'hi ha dut a terme ara, “es podria començar a plantejar si Escaladei no va ser un lloc d'assaig d'aquestes noves formes arquitectòniques”. “La Cartoixa, a banda del temple i alguna dependència del seu entorn també romànica, és de fet un gran complex renaixentista i barroc”, confirmen els responsables del projecte de restauració, encapçalats per Carles Brull.
Un dels exemples que recolzen aquesta afirmació és el claustre menor, fins ara colgat i ple de runa, que s'ha pot reconstruir gràcies a la troballa de nombroses peces originals (columnes, bases, capitells, dovelles...), que s'han anat recol·locant i encaixant com si fos un trencaclosques. L'excavació arqueològica també permès recuperar bona part del paviment de les galeries (fet amb blocs de pedra polida de color negre i gris alternats) i ha posat al descobert fragments del que era la font monumental que hi havia al pati. Aquesta claustre, que a partir d'ara s'incorpora a la visita pública, té una estructura clarament renaixentista, “gairebé de manual”. La seva construcció se situa a la segona meitat del segle XVI.
Zona comunitària
La restauració que s'ha fet en els tres darrers anys a la cartoixa s'han centrat també en altres monuments de la zona cenobítica, és a dir, on els monjos feien la vida comunitària, quan sortien de la solitud de la seva cel·la: el refetor, on els menjaven un cop a la setmana en espais separats; la sala capitular, on celebraven les reunions; les capelles on els monjos deien la missa diària en solitari; la sagristia i l'església. Pel grau de ruïna que tenien els edificis, aquesta zona mai no havia estat visitable. Fins ara, el públic només podia accedir a les cel·les i als altres claustres que es troben al seu entorn. L'actuació actual, que frena la degradació del monument, permet també l'obertura al públic de tota la zona de vida comunitària de la cartoixa.
Un cimbori desconegut
A banda del claustre menor, un altre dels descobriments importants s'ha produït a l'església: els treballs han permès determinar que la d'Escaladei tenia una cúpula o cimbori, que feia 3,55 metres de diàmetre interior i al voltant del qual es distribuïen vuit finestres i contraforts exteriors. També s'han trobat traces de decoració pictòrica a l'interior de la cúpula i alguns encaixos de peces escultòriques, a més de localitzar el paviment de l'església.
Les obres inaugurades ahir esdevenen “una de les restauracions més importants fetes en els darrers anys al nostre país, i un repte que permetrà salvar un monument d'incalculable valor artístic i històric que s'estava desintegrant dia a dia”, segons el departament de Cultura de la Generalitat. El projecte museogràfic és del Museu d'Història de Catalunya, que gestiona el conjunt.