Pobresa infantil, la lluita de les entitats de base

El 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troben en risc de pobresa, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l'any 2008. Malgrat tots aquests indicadors, vivim immersos en una dinàmica perversa, en què l'Estat té més preocupació sobre la constitucionalitat del dret a sufragi universal, que sobre l'acompliment dels drets constitucionals d'igualtat i vida digna. I en què les plataformes de segon nivell i organismes de grau superior, creades a través de la unió de les entitats de base, es preocupen més de mantenir l'estructura creada amb els anys que de ser impulsores de canvi social.

Mentrestant, des de la base, les entitats treballem en solitari amb un triple objectiu: 1) mantenir i millorar la qualitat de la nostra atenció, amb l'evident reducció del suport institucional i administratiu; 2) generar contenció, per reconduir la ràbia i la frustració de la ciutadania en noves formes d'interrelació entre iguals, i de canvi social i polític des de la base, i 3) invertir en creativitat, per poder donar resposta ferma i constant a les necessitats de les persones més vulnerables del nostre entorn.