Claustre obert al debat
L'empresa Patrimoni 2.0, que va participar en l'estudi del claustre de Palamós, defensa la seva antiguitat contra la versió oficial i afirma estar vetada per això
Ara farà un any que va sortir a la llum pública la “redescoberta” que un professor d'història de l'art medieval de la Universitat de Girona, Gerardo Boto, havia fet del claustre del Mas del Vent de Palamós. Boto sempre ha defensat que es tracta d'un claustre romànic de probable origen castellanolleonès, però l'informe oficial de la Generalitat, fet públic el 31 de juliol de l'any passat, va determinar que es tractava d'un conjunt construït a l'estil romànic entre finals del segle XIX i el primer terç del XX.
Per elaborar aquell informe, la Generalitat va consultar diversos experts, entre els quals hi havia els tècnics de Patrimoni 2.0, una empresa sorgida d'un grup de recerca universitari, amb una llarga trajectòria en aquest tipus d'informes. Un any després, Patrimoni 2.0, dirigida per Màrius Vendrell i Pilar Giráldez, continua defensant l'autenticitat del claustre de Palamós o, si més no, la seva antiguitat, a partir del treball que van poder fer sobre el terreny a Palamós –“només hi vam poder estar dues hores i amb intents força ridículs de distreure'ns”– i sobretot de les anàlisis posteriors de les mostres recollides i de fotografies de diferents èpoques.
“Estem absolutament convençuts que aquest claustre és antic. No podem dir si és del segle XII o del XIII, però sí que podem demostrar que té un recorregut secular i és, com a mínim, anterior al segle XIX, quan el romànic no era gens valorat i tampoc no es feien recreacions de claustres”, afirmen, basant-se en factors com ara el tipus de pedra: un gres silícic explotat a prop de Salamanca en unes pedreres que encara funcionen i on no hi ha cap registre que, en el segle XX, s'hi haguessin extret 300 metres cúbics de pedra per construir un claustre. Patrimoni 2.0 també es basa en el sistema constructiu, les restes de pàtines, la lentitud amb què creixen els líquens i fongs que hi han deixat rastre, i les marques de palanca –“instrument usat només per desmuntar, no per muntar”– que ja apareixien a les fotografies del claustre fetes quan es trobava a la Ciudad Lineal de Madrid, on el claustre va estar instal·lat del 1931 al 1957, dos anys abans que arribés a Palamós.
Marques de palanca
Aquestes marques de palanca són, segons Patrimoni 2.0, “una altra evidència d'un desmuntatge previ a la seva exposició a Madrid, l'any 1931”. Així ho expliquen en el blog Fempatrimoni.cat, en un llarg article titulat El claustre de Mas del Vent: recreació historicista o joia romànica? La veu de les pedres, on també denuncien que el Departament de Cultura va presentar el seu informe el 31 de juliol sense tenir en compte les conclusions que Patrimoni 2.0 li va presentar el dia abans. “Vam tenir la sensació que, en aquell moment, la decisió ja estava presa”, afirma Màrius Vendrell, que assegura que, arran de la seva discrepància respecte a la versió oficial, Patrimoni 2.0 ha estat “vetada” per la Direcció General de Patrimoni, després de 20 anys de serveis, per participar en estudis tècnics i en activitats acadèmiques.
Patrimoni 2.0 va dedicar el novembre passat una sessió de les jornades Les trobades de les Egipcíaques al claustre de Palamós, amb la participació de Boto i d'un representant d'Amigos del Románico, però cap dels Amics de l'Art Romànic de l'IEC, que “van declinar participar-hi, perquè la gent que defensa la tesi oficial se n'amaga”.
Patrimoni 2.0 prepara ara un treball de caire més científic sobre el claustre per a una revista internacional no concretada, que està previst que l'editarà d'aquí a dos o tres mesos.
Pluma: “És un procés legítim de debat acadèmic”
El director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, rebutja la idea que Patrimoni 2.0 hagi estat vetada per la Generalitat. “Una altra cosa és que les seves tesis no hagin estat valorades en l'informe oficial. Aquest és un procés absolutament legítim de debat acadèmic i sempre hem dit que és un tema obert i que, en la mesura que hi hagi noves dades d'interès, les tindrem en compte, però de moment les conclusions que exposa Patrimoni 2.0 al seu blog són les mateixes que van presentar ara fa un any”, afegeix Pluma, segons el qual una bona mostra que no s'ha boicotejat Màrius Vendrell és que ha estat convidat a participar en el simposi sobre la portalada de Ripoll que tindrà lloc l'octubre vinent. “El nostre únic interès en el tema del claustre és determinar el grau de protecció que ha de tenir. En el seu moment vam decidir que formés part del catàleg del patrimoni cultural català i vam recomanar a l'Ajuntament de Palamós que el declarés bé cultural d'interès local, però ara no hi ha elements per considerar-lo bé cultural d'interès nacional”.