L'art més secret surt de casa
Calella exposa per primer cop obres de col·leccions privades cedides anònimament per famílies de la ciutat
La mostra recull peces de Picasso, Miró, Fortuny, Tàpies, Alsina, Brossa
i Perejaume
“De nit, quan els altres dormen, el col·leccionista conviu amb els objectes que ha aplegat amb esforç; la contemplació i el goig de la possessió el transporten a un altre món que només és d'ell i del qual els altres ni tan sols en sospiten l'existència.” L'escriptor i traductor Joaquim Sala-Sanahuja, en un escrit inclòs dins el tríptic de l'exposició Diàlegs. Col·leccions d'art a Calella, recull amb precisió la passió que mou el col·leccionista particular d'art a acumular i posseir les peces que l'atrauen. El text, però, forma part d'una iniciativa del tot contrària a la privacitat. Per primer cop, el municipi maresmenc mostra, per a qui ho desitgi, un tast de les obres artístiques amb què durant anys algunes famílies de Calella han omplert casa seva. Són, doncs, peces que s'estrenen als ulls estranys i que revelen un fons desconegut del qual fins avui no es tenia constància pública. La mostra, comissariada per Jordi Alcaraz i Guillem Torné, és fruit d'una acurada selecció en funció d'una oferta molt més àmplia que pot tenir continuïtat.
Diàlegs, tal com defensen Alcaraz, pren el nom de la voluntat d'establir un fil narratiu que enllaça cada objecte per traçar un discurs sobre l'evolució de l'art. No pas en va, les obres que es poden admirar a la sala d'exposicions de l'Ajuntament Vell fan conviure en un mateix espai figures que poden semblar molt distants, però que no ho són tant com ara Picasso, Joan Miró, Marià Fortuny, Antoni Tàpies, Martí Alsina, Perejaume o Joan Brossa. Fins i tot s'hi troba una peça de l'antic Egipte, de 4.000 anys d'antiguitat. En total, una quarantena d'artistes plasmats en una setantena d'olis, aiguaforts, dibuixos o gravats, fotografia, peces escultòriques, tècnica mixta o il·lustració. “És una exposició rica i diversa i la bona predisposició dels propietaris ha facilitat molt la feina”, assenyala Jordi Alcaraz.
Anònims i no tant
Tant és així, que part de l'atractiu de la mostra es basa tant en l'admiració que provoca al visitant trobar-hi peces de gran qualitat com d'especular sobre la família a la qual pertanyen. Moltes han volgut mantenir l'anonimat, però no totes. De fet, el misteri és resolt pel que fa a una de les nissagues de més renom de Calella. Els Humet-Sala reivindiquen amb orgull l'origen d'una destacada quantitat de peces de l'exposició.
L'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini (CiU), reivindica sense complexos un espai en el mapa cultural català per a la veterana destinació turística. En aquest sentit, la col·laboració amb la Fundació Bassat de Mataró, que va estrenar fa uns mesos una exposició d'obres de Ràfols-Casamada pertanyents al fons del conegut publicista, va obrir el camí cap a noves iniciatives culturals de calat. “Arrel d'aquella primera experiència, gent de Calella es va animar a col·laborar aportant peces de les seves col·leccions que s'han evidenciat de gran qualitat”, apunta Candini, que ja avança que igual que el municipi ha cercat en l'especialització el seu futur econòmic –disposa dels segells de turisme esportiu i familiar– considera que la cultura “pot i ha d'esdevenir un pol d'atracció dels nostres visitants”. Una cultura amb majúscules que la ciutat repetirà l'any vinent amb una nova mostra del fons Bassat.