Art per a viatgers

Pistoletto i el Louvre

Al Museu del Louvre, l'exposició temporal de l'estiu intensifica l'interès de la institució per acollir artistes contemporanis. El creador triat en aquesta ocasió ha estat l'italià Michelangelo Pistoletto, conegut per les seves instal·lacions fetes amb miralls trencats, amb una exposició que posa l'accent en la influència de l'escultura grecoromana en la seva obra.

A Londres, les cues continuen al British Museum des que es va inaugurar l'exposició sobre la vida a Pompeia i Herculà, excepcional pel fet d'incloure peces arqueològiques que habitualment no surten mai d'Itàlia. La mostra ofereix un tast sobre com vivien els habitants d'aquestes ciutats romanes, abans que l'erupció del Vesubi de l'any 79 les deixés enterrades sota les cendres. Han viatjat a la capital britànica alguns dels frescos més famosos de les ruïnes pompeianes, així com objectes de tot tipus i alguns dels cossos de les víctimes de l'erupció, com una parella amb els seus dos fills petits i un gos.

A la National Gallery londinenca la mostra d'estiu és més petita però exquisida. El museu ha reunit les dues pintures de Vermeer de la seva col·lecció permanent (Dama dreta davant el virginal i Dama asseguda davant el virginal) i el quadre La guitarrista, del fons de la Kenwood House, per elaborar una tesi sobre Vermeer, la pintura holandesa del XVII i la música.

Seguint amb la pintura holandesa, una de les ciutats que aquest estiu ha tornat al primer pla artístic és Amsterdam, que per fi ha reobert dos dels seus museus més emblemàtics, el Van Gogh i el Rijksmuseum, que estaven tancats per obres de remodelació. En el Van Gogh l'exposició inaugural de la reobertura és Van Gogh treballant, centrada en el procés de treball del pintor però que sobretot és una excusa fantàstica per reunir en un mateix espai algunes de les millors obres de l'artista com les dues versions d'Els gira-sols i L'habitació del pintor. En el Rijksmuseum la reobertura se celebra amb una exposició d'escultures monumentals de Henry Moore als nous jardins del museu.

Venècia i la Biennal

Com sempre que és any de Biennal d'Art, Venècia esdevé una de les capitals de l'art internacionals durant l'estiu. A la Biennal es pot veure la gran exposició central, sota el títol El palau enciclopèdic, situada en les dues seus de l'Arsenale i els Giardini, on també es poden visitar els diversos pavellons estatals. A prop, es troba el pavelló català amb el projecte sobre l'atur de Francesc Torres. A més, paral·lelament a la Biennal, es poden veure exposicions d'Antoni Tàpies, al fantàstic Palazzo Fortuny, i de Manet i Venècia, al Palazzo Ducale.

A l'Estat espanyol, una de les exposicions imprescindibles és la retrospectiva de Salvador Dalí, que es pot veure al Museu Reina Sofia de Madrid, després d'haver passat pel Pompidou de París amb un gran èxit i que malauradament no es veurà a Barcelona. Al Reina Sofia, la mostra ja l'han vist més de 600.000 visitants en tres mesos, el rècord per a una mostra temporal del museu. Al veí Museu Thyssen, es pot veure una exposició del pintor impressionista Camille Pissarro, la primera monogràfica de l'artista a l'Estat espanyol. La mostra arribarà a mitjan octubre a CaixaFòrum Barcelona.

El Museu Guggenheim de Bilbao acull, d'altra banda, l'exposició Barroc exuberant: De Cattelan a Zurbarán, que connecta obres d'art del segle XVII amb creacions contemporànies per demostrar que el concepte de Barroc no està tan lluny del moment estètic actual. L'exposició confronta obres d'artistes barrocs com Josep de Ribera, Jan Steen, Zurbarán o David Teniers el Jove amb actuals com Maurizio Cattelan, Cindy Sherman o Paul McCarthy.

Finalment, per a tots aquells que creuïn l'Atlàntic aquest estiu, una de les exposicions més destacades de l'estiu és la retrospectiva de l'artista nord-americà James Turrell, al Museu Guggenheim de Nova York. El veterà artista, conegut per les seves atmosfèriques instal·lacions de llum, ha transformat la icònica i blanca arquitectura de l'edifici de Frank Lloyd Wright en un espai ple de color i corbes. Les obres de James Turrell insten a la participació de l'espectador, sense la qual l'obra perd tot el sentit. El visitant ha d'estar disposat a experimentar la sensació d'endinsar-se en un espai modificat i per força inesperat.