A les darreres setmanes s'han produït diverses notícies preocupants que parlen d'un possible rebrot totalitari dins el món de l'esport. Quan encara se sent que seria «impossible» que fenòmens com ara el nazisme, l'estalinisme i el falangisme es reproduïssin avui, aquestes noves creen inquietud. Uns dels qui amb més valentia avisa del perill és el periodista anglès Andrew Jennings. Qui més ho feia fa setanta anys era Josep Sunyol amb el seu lema «Esport i ciutadania».

D'aquest preocupant rebrot en donen fe unes declaracions comprensives i elogioses envers Hitler de l'omnipotent Bernie Ecclestone (propietari de la Formula One Administration). Va dir que el führer s'havia vist «empès a fer coses que no volia» [sic] i que, en realitat, «no es va comportar com un dictador». Però Ecclestone no ha estat l'únic a elogiar Hitler. L'any passat un altre magnat de la fórmula 1, Max Mosley (president de la FIA), va aparèixer en un vídeo on es feia exaltació del nazisme. Tampoc no podem oblidar els elogis a Franco fets per un darrer entrenador del Real Madrid… No és preocupant tot plegat?

Quina ha de ser la nostra actitud davant d'aquest rebrot? Si per una banda està molt bé que algun diari denunciés que Ecclestone «voreja el delicte», crida molt l'atenció que aquest i altres mitjans hagin preferit callar quan es tractava d'informar sobre altres dirigents esportius –ara de casa– que també han incorregut en actituds semblants. En aquest sentit és eloqüent el boicot informatiu que ha existit sobre el Manifest sobre la Democratització de l'Esport que promou l'entitat Democràcia i Dignitat en l'Esport (té web a www.democracyandignityinsport.cat), que fa reflexionar sobre una foto publicada a la revista Sàpiens (número 42) en què es veu l'actual president honorífic del Comitè Olímpic Internacional fent la salutació feixista l'any 1974. Fa, doncs, quatre dies!

Alguns diran que aquesta campanya tracta de «coses superades». Però les recents manifestacions d'Ecclestone, i certes evolucions electorals a la mateixa Europa, fan pensar el contrari. ¿No acabarà sent molt més saludable la societat romanesa que darrerament ha recriminat a Popescu (exjugador del Barça) la seva col·laboració amb el règim de Ceaucescu? És que només són admeses les recriminacions a règims comunistes? A més, mai no pot ser tard quan els denunciats no han mostrat cap forma de penediment ni d'autocrítica pel seu comportament. Què han de pensar d'això els centenars de milers de persones que en van ser víctimes, i els seus familiars? D'altres diran que aquest senyor va beneficiar-nos portant els Jocs del 92. ¿Però no ho deien també els alemanys de Hitler per haver portat a Berlín els Jocs de 1936?

A la postguerra, l'hongarès Nikolas Hurthy i l'italià Giorgio Vaccaro van ser expulsats del COI pel seu passat feixista. No seria lògic exigir avui el mateix d'un que no sols n'és membre, sinó president honorífic? Així almenys ho creu el miler de signataris del manifest esmentat, entre els quals cal comptar il·lustres intel·lectuals (com ara James Petras, Alfons López Tena, Alan Erlich i Joseba Santamaria Rekarte –director de Notícias de Gipuzkoa), gent del món de l'esport (com ara Duci Simonovic, ex-internacional de bàsquet amb Iugoslàvia i l'exmaratonià José Iriarte Bikila) i grups de la memòria i familiars de víctimes del feixisme (com ara l'Amical de Mauthausen, el Fòrum de la Memòria del PV i Ventureta Ballús, neboda d'un exterminat a Bochum) i catedràtics d'universitats de tot el món, com ara J.M. Solé i Sabaté (UAB), William Pelz (U. Chicago) i Liam Kennedy (Queen's University, Belfast). Cal respondre als qui preconitzen una idea de l'esport vinculada al totalitarisme amb una que l'associa amb la ciutadania i la pedagogia de cara al jovent. Així ajudarem a realitzar el somni que va alimentar Josep Sunyol fins al dia que els feixistes el van matar a Guadarrama.