Política
Manuel Cerdán
Periodista.
“Qui guanyava amb la mort de Carrero? El búnquer”
“‘Argala' prem l'explosiu, però ETA no podia passar desapercebuda tants mesos a Madrid i al cantó de l'ambaixada americana
Carrero defensava el príncep però era un obstacle per a la Transició. No el volia ningú, empipava tothom”
INVESTIGANT LES CLAVEGUERES
Manuel Cerdán (Asp, 1954) és doctor en periodisme i fa classes al Departament de Criminologia de la Universitat Camilo José Cela. Ha estat redactor en cap d'investigació d'El Mundo i director d'Interviú. Ha treballat a Tele 5 i RNE i ara col·labora a El Confidencial i a Televisió Espanyola i Intereconomía. Ha publicat Lobo. Un topo en las entrañas de ETA, Paesa. El espia de las mil caras i la novel·la El informe Jano. Però sobretot ha baixat a les clavegueres de l'Estat i ha remenat per investigar la guerra bruta contra ETA.
L'assassinat no s'investiga, al jutge no li permeten investigar i quan es rebel·la, el canvien
En un document oficial dels EUA es diu que el millor que pot passar és que Carrero desaparegui
Hi ha un informe del fiscal general, Herrero Tejedor, que desapareix. I ell, mor d'accident
La família de Franco va aprofitar la mort per col·locar Arias Navarro i mirar de fer rei Alfons de Borbó
Maten ‘Argala' quan negociava. Els serveis secrets són un estat dins de l'estat, i manen
El subtítol del llibre que acaba de publicar aquest periodista de llarg recorregut ho deixa clar: “Tota la veritat sobre l'assassinat del delfí de Franco.” Al final, però, no hi ha un nom, més enllà d'Argala, el membre d'ETA que va accionar el comandament que va fer volar pels aires el cotxe del president del govern espanyol el 1973: Luis Carrero Blanco. Però deixa clara la seva teoria. Aquell atemptat, comès per ETA ara farà quaranta anys, hauria estat del tot impossible si no hi hagués hagut complicitats. Del búnquer franquista lligat a la família del dictador Franco; de l'ambaixada dels Estats Units, que van tenir coneixement de tot plegat, i de sectors del centredreta espanyol possiblement lligats a l'entorn d'Estoril i del pare del rei, i en especial el famós personatge que va contactar amb Argala a l'hotel Mindanao de Madrid, que va ser qui va donar les claus d'on i com ETA podia atemptar contra Carrero Blanco. De fet Carrero, personatge poc intel·ligent però gos de pressa del dictador, molestava fins i tot els seus i podia ser un obstacle per a la transició a la democràcia tot i ser qui donava suport al príncep Joan Carles. Com li va dir el tinent general Gutiérrez Mellado al jutge instructor: “Chico, hay tantos que querían quitarse de en medio a Carrero.” El 20 de desembre de 1973, a les 9,36 del matí, una bomba va fer saltar el Dogde Dart de Carrero al cor de Madrid, al carrer Claudio Coello. Era el cinquè president del govern espanyol que moria assassinat, després del general Prim, Cánovas del Castillo, José Canalejas i Eduardo Dato. Curiosament, el ministre de la Governació, Arias Navarro, responsable de la seva seguretat, no només no va ser destituït, sinó que la dona i el gendre de Franco van aconseguir que fos nomenat president del govern espanyol. Era una operació destinada a convertir en rei Alfons de Borbó, casat amb la néta de Franco. Manuel Cerdán es pregunta: Qui hi va guanyar amb el magnicidi?: el búnquer, tot i que creu que la jugada els va sortir malament perquè Arias Navarro va ser maldestre i la seva actuació va accelerar la Transició.
És el llibre definitiu per aclarir la mort de Carrero Blanco?
És petulant dir-ho, però he dedicat anys i esforços a aquesta investigació. Conec tots els projectes anteriors i he tingut accés a tots els papers, inclòs el sumari. El llibre aporta documentació exclusiva i fotos mai vistes i he tingut la sort d'haver parlat amb protagonistes directes de la història, des de Wilson, membre d'ETA, a Eva Forest, col·laboradora necessària. I fins i tot amb molts membres dels serveis secrets. M'ho he treballat.
Qui va matar Carrero?
A Carrero el va matar ETA. Argala va accionar el comandament a distància i ETA va posar els explosius, però és impossible que ETA cohabités any i mig amb el règim a l'Espanya de la dictadura sense que ningú se n'adonés. És impossible en una Espanya en què els porters, els taxistes i els serenos eren confidents de la policia que un comando de nois de 22 anys arribés a Madrid, es reunís amb el grup d'Eva Forest i Alfonso Sastre, que els proporcionen els primers pisos i la policia no ho sabés. Hi havia gent a qui li interessava la desaparició de Carrero. Per això al jutge instructor no li van deixar investigar la conspiració, que té dues parts: La preparació de l'atemptat i després de mort, per esborrar les pistes. És un despropòsit que el ministre de la Governació substitueixi Carrero. De fet quan Arias dóna gràcies a Carrero perquè l'ha fet ministre, aquest li diu que les hi doni a qui l'ha nomenat. Ho explica López Rodó a les seves memòries.
Qui evita la investigació?
L'assassinat de Carrero s'assembla al de Prim, perquè ni autors ni conspiradors van acabar a la presó. Al jutge no els deixen investigar, els etarres detinguts són amnistiats l'any 77 i el sumari queda perdut en un magatzem. Es va recuperar però fa riure. Té tres mil folis quan els grans sumaris en tenen desenes de milers. El jutge va protestar i se'l van carregar. Manava Arias.
Expliqui el paper dels EUA.
A la conspiració preparatòria hi ha un element importantíssim que és la participació de l'ambaixada dels EUA a Madrid. Als papers desclassificats queda reflectit que la CIA i el Departament d'Estat no estaven a favor de Carrero. En un document arriben a dir que la millor solució per a Espanya és que Carrero desaparegui. Està escrit. L'atemptat es fa al cantó de l'ambaixada i després de la visita de Kissinger. Queda tot dit. I després el búnquer, que no volia Carrero. Carrero era més franquista que Franco i més del búnquer que els del búnquer. Però donava suport al príncep Joan Carles i el búnquer estava lligat a la família de Franco, al sector que donava suport a Alfons de Borbó. Volien recuperar una corona franquista amb la néta de Franco casada amb Alfons de Borbó. El règim va intentar acusar el PCE sense cap prova. Sí que hi havia exmilitants del PCE com Alfonso Sastre i Eva Forest, però havien deixat el partit. I queda el sector de centredreta que deixa fer. El personatge misteriós de l'hotel Mindanao és d'aquest sector.
Un personatge sense nom.
Cometria un gran error perquè no tinc cap prova. Era una persona de centredreta, de l'entorn de Don Joan a Estoril, de la democràcia cristiana. No estava connectat a Moscou. Adolfo Suárez va dir allò que marxava sense saber si ETA cobrava en dòlars o en rubles, però al final tenia clar que no eren rubles. Estava totalment convençut de la participació de l'ambaixada nord-americana. En el llibre publico les reflexions que li arribaven a Franco de l'ambaixada de Roma que explicaven el paper dels americans i de la CIA a Itàlia i explicava que a Espanya feien el mateix.
Ho llegia Franco?
Estava gagà. Es passava el dia plorant i s'adormia als consells de ministres. Els clans franquistes conspiraven preparant la mort de Franco. I mira, quan mor Carrero el sector dur dóna un cop d'Estat. Franco ja havia nomenat president Pedro Nieto Antúnez, Pedrolo, però li fan canviar per Arias Navarro, antiijoancarlista, antimonàrquic i del sector més ranci i radical de la ultradreta espanyola.
Carrero molestava. Als qui volien un canvi ràpid i als que no en volien cap de canvi.
Què hauria passat si Carrero no hagués mort? Pensar en una cohabitació entre Carrero i Joan Carles és complicat, tot i que el rei diu que no. La qüestió és: qui es beneficia de la mort de Carrero? ETA no, perquè li detenen militants, hi ha l'escissió. Aconsegueix projecció internacional, però en el dia a dia no guanya res. Guanya el búnquer però els surt el tret per la culata, perquè amb Arias Navarro s'accelera la Transició. I guanyen els Estats Units i la social democràcia. Els EUA estan a favor de la figura del príncep i apareix el nou PSOE de després de Surennes. Amb Carrero tot hauria estat més difícil i sobretot més lent.
Carrero era de comunió diària però amb una vida personal complicada. No es va separar perquè no el van deixar.
Sí. Quan Joan de Borbó sense cap intencionalitat el va titllar de cabró, Carrero s'ho va prendre al peu de la lletra. El general Monzón, dels serveis secrets, va venir a Barcelona a buscar la dona, que havia marxat per tres dies i feia dos mesos i no tornava. Als informes dels americans fan molta referència a les relacions de Carrero i la seva dona. Carrero era ranci, retrògrad, obsessionat par la maçoneria, el comunisme i la democràcia cristiana. Enemic de cap aperturisme i servil a Franco. Els americans l'assenyalaven com poc intel·ligent i un fre a la Transició.
I els serveis secrets, eren inútils o venuts?
Una mica de tot. Es dedicaven més a la bragueta i a investigar estudiants que a la intel·ligència. Carrero crea una guàrdia pretoriana que reapareix durant tot els períodes de guerra bruta contra ETA. En els serveis secrets hi ha una part d'estultícia i una part de desorganització però van ser uns brivalls. Carrero mereixia una investigació seriosa. Com que eren tots militars, només buscaven l'ascens i les medalles.
Qui impedeix que s'investigui?
El búnquer arriba al poder i fa neteja. A San Martín, un dels que torna el 23-F, l'envien al Sàhara. Posen un amic al capdavant del SECED i frenen qualsevol possibilitat d'investigació.
Maten Argala quan negociava amb el govern espanyol.
Tots els governs espanyols han parlat amb ETA perquè deixés de matar. Ugarte, dels serveis secrets, parla amb ETA el 77 i el 78 perquè deixi de matar abans de les eleccions del 77 i per la Constitució del 78. I en aquest procés executen Argala. La mà negra de la seguretat de l'Estat apareix i desapareix. Sustento la teoria que a Espanya hi ha hagut sempre un Estat dins l'Estat controlat pels serveis secrets, que són sempre els mateixos. A la Transició, al 23-F, i prenen el poder quan el general Calderón es converteix en el director del CNI. I així fins avui, tenen un poder a l'ombra molt important. Han tutelat la Transició, no cal oblidar-ho.
És una afirmació dura.
Tot el que explico ho he contrastat i verificat. Però la gent és morta, com Manglano, sense deixar escrit res de res. Això per a la memòria d'un país és terrible.
I per entendre la guerra bruta.
N'he parlat amb Gutiérrez Mellado i Suárez, a qui van voler involucrar en la guerra bruta. Suárez es va plantar davant els militars. Després ho van fer sense cap pudor utilitzant ultradretans, que van matar molta gent. Amb el Batallón Vasco Español i els GAL. Que són molt diferents. Sancristòbal i Damboerenea ho han explicat tot.
Hi va haver molta ineficàcia.
Els primers atemptats dels GAL els fan guàrdies civils d'Intxaurrondo. Els sumaris estan en blanc. Quan ho toquen els policies maldestres, tot s'embolica.
Algú sap qui era el personatge de l'hotel Mindanao?
Hi ha un personatge viu, Kaskazurri, el que rep Argala a Madrid. No l'he pogut trobar. Ezkerra, que viu i té una editorial a Sant Sebastià, no ha volgut parlar amb mi. Argala era un paio intel·ligent i segur que va buscar qui era l'home de l'hotel Mindanao. M'ho va explicar Wilson. Ells arriben a l'hotel desconfiats i armats. I es troben un paio elegant, ben vestit, que els dóna tot el que necessiten. Queden al·lucinats. Se n'adonen que el domicili de Carrero Blanco sortia a la guia telefònica, que combregava cada dia allà mateix i feia el mateix recorregut. I els diu el lloc exacte on han de fer el forat per posar els explosius. Hi ha una anècdota graciosa. El cap de seguretat del vicepresident dels EUA va al despatx de Carrero per veure la seguretat ja que Spiro Agnew havia de visitar-lo i pregunta a Luis Acevedo, secretari de Carrero, per la seguretat. I aquest li diu que té dos escoltes que s'alternen. Es va posar les mans al cap. I quan marxa Acevedo diu: “Mira el paio. Els maten Kennedy, els maten l'altre Kennedy i els maten el negre (referint-se a Martin Luther King), i encara vénen a donar lliçons.” De fet, Carrero s'encomanava a la providència. Deia que el que hagués de passar passaria. I va passar.
Una conspiració oculta.
Kaskazurri deu saber coses. Fa de pont entre Forest i Argala. Els etarres que arriben a Madrid estan fitxats, s'entrevisten amb gent com Duran de Comissions Obreres, que els fa el pis franc de la calle Hogar. Es veuen amb gent com Eva Forest i Alfonso Sastre, que estaven vigilats. Lloguen pisos, fan una reunió del comitè executiu d'ETA a Getafe, assalten una comissaria i capitania militar, fan pràctiques de tir a la Casa de Campo, fan el simulacre el dia que Kissinger visita Madrid en un túnel fet davant tothom. I ningú veu res? I així mesos i mesos.
Però queda algú que sàpiga el que realment va passar?
Em costa creure que hi hagi res escrit. L'informe d'Herrero Tejedor, llavors fiscal general de l'Estat, sí que seria interessant de trobar però va desaparèixer. I Herrero Tejedor va morir d'un accident de trànsit més que dubtós. A la memòria de la fiscalia deia que hi havia investigacions sobre inductors de l'atemptat. Trobar la clau, saber qui era el paio de l'hotel Mindanao serà difícil.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.