Ramon Alberch recull petites grans històries de la ciutat

No tothom sap que a Girona l'empresa Eiffel va construir-hi no un sinó vuit ponts de ferro al llarg dels anys 1876 i 1877. O que hi havia una època en què Girona era una ciutat porxada que permetia a un ciutadà baixar de la catedral i restar aixoplugat per les voltes dels carrers fins arribar al pont de Sant Francesc o bé a la plaça de l'Areny, a frec del riu. I què es recorda avui dia del dramàtic enderrocament sobtat el segle XVI d'una part substancial del carrer Ballesteries...?

Aquestes com tantes altres històries, o anècdotes històriques si es vol, són aquelles que ajuden a entendre millor com era la vida dels nostres avantpassats gironins. Amb l'afany de contribuir a la divulgació històrica, com sempre ha reivindicat, l'arxiver i historiador Ramon Alberch presenta Girona. Històries, curiositats i misteris, un llibre acuradament editat per Viena Edicions que es presenta aquest dijous, 28 de novembre, a l'ajuntament de Girona (sala Miquel Diumé, a les 19.30 h).

Si el 2004 Alberch va escriure un estudi relatiu a les llegendes més destacades de la història de Girona, per conformar aquest volum ara extreu de la història mil·lenària de la ciutat una sèrie de misteris i curiositats que ha anat recopilant al llarg de les seves recerques i en una incipient exposició que no va reeixir en el seu moment. En total, ha aconseguit aplegar 32 relats que han deixat petja física evident a la ciutat, l'origen de moltes de les quals resulta difícil d'explicar fins i tot per a la majoria de gironins.

Així, presentada en forma de guia, està adreçada tant per satisfer els amants de la història local com els interessats a fer una descoberta (o redescoberta en algun cas) sobre el terreny per enriquir la visió de la ciutat. “Petites històries breus que poden ajudar a valorar i copsar el significat ocult de molts dels seus carrers, escultures i monuments”, com manifesta l'autor.

“Malgrat la seva aparent intranscendència, són històries que diuen molt de l'evolució de la ciutat i ajuden a entendre la mentalitat, els neguits i les preocupacions dels gironins de l'edat mitjana i moderna”, remarca Alberch. “Història amb minúscules, però història al capdavall”, sentencia.

Entre aquest relats, Alberch ressalta com a curiós, i per desconegut, el que tracta sobre les làpides de Gafarot i Lagrifa al jardí del doctor Figueres, dos escrivans enterrats de costat coneguts pels seus enfrontaments amb l'aristocràcia conservadora de l'època. Una casualitat? La història en va plena.