Per part de molts comentaristes és un tòpic afirmar que a Espanya hi ha un antiamericanisme visceral que fa que els EUA siguin analitzats negativament de manera sistemàtica. En favor d'aquest argument se citen enquestes que assenyalen uns sentiments cap als americans molt més freds que els que demostren altres països europeus o el no massiu a la guerra de l'Iraq. Les causes tindrien les seves arrels en la pèrdua de Cuba el 1898 i el suport americà a Franco.

La situació, però, és tota una altra, fora de grups minoritaris i de la sornegueria general contra Bush, ja que, entre la majoria de la població, la guerra de Cuba i Eisenhower queden massa lluny davant l'encant de Hannah Montana, Hollywood i l'NBA. L'obamamania confirma que la visió negativa dels americans s'adreçava més a l'administració Bush que no pas pròpiament a tots els EUA, i cap dels partits majoritaris no qüestiona el vincle transatlàntic –o ja no es recorda que la polèmica Zapatero - Aznar per la guerra de l'Iraq es va concentrar en les minses tropes espanyoles que hi havia a l'Iraq mentre que ningú no va criticar l'ús de les bases militars, que constituïa el veritable suport espanyol a la guerra?

En canvi, la situació és tota una altra a Sud-amèrica. Als països liderats per Chávez, Correa i Evo Morales, l'antiamericanisme és una peça clau d'uns discursos polítics i culturals dominants que exalcen els pobles originaris i oposen els que consideren els valors llatinoamericanistes als dels EUA. Aquesta situació no és pas diferent a l'Argentina, on una revifalla del vell discurs peronista apareix amb força des del govern. L'Uruguai, el Brasil, el Perú i el Paraguai de Lugo tampoc són aliens, tot i que amb diferents nivells, a l'antiamericanisme.

Les discussions de la recent reunió de Unasur així ho demostren. A la Patagònia argentina, el president colombià, Álvaro Uribe, fou el centre de la major part de les crítiques pel fet de donar suport a la instal·lació de bases militars nord-americanes al seu país. Dies enrere, Obama havia rebutjat la invitació de Lula per participar en una reunió que, òbviament, havia de discutir el rol dels EUA a la regió. El to dur de moltes intervencions en permet intuir la raó. En definitiva, en plena època d'obamamania a Espanya i Europa, a Llatinoamèrica els Estats Units, lluny de ser el model que foren durant la dècada dels noranta, s'han convertit en sospitosos habituals.