L'obra plàstica d'Enric Marquès, dipositada a la ciutat de Girona
La seva vídua, Anny Henry Marquès, ha acordat amb l'Ajuntament una cessió temporal per catalogar i restaurar els quadres i fer una exposició a la Casa Pastors
L'artista i activista Enric Marquès Ribalta (Girona 1931-1994) va viure els seus últims vint anys a la casa annexa a l'antic casino de Can Caldes de Llagostera, que havia estat propietat del seu cunyat Josep M. Garcia Bancells, conegut com El Zurdo. El 1996, el Museu d'Història de la Ciutat de Girona li va dedicar una exposició antològica i es va fer un inventari de la seva obra plàstica, en què es van registrar 1.163 obres pictòriques i 651 dibuixos, apunts i esbossos. A més, es van localitzar 243 obres en col·leccions particulars. En conjunt, en aquells moments l'obra coneguda de l'Enric Marquès superava els 2.000 registres.
Les peces van tornar a la casa del carrer Santa Anna, on han restat aquests anys. Només en va sortir una part, en la mostra del Museu d'Art del 1999, i per a l'exposició del 2005 al Museu d'Història, promoguda per l'Ajuntament, la Diputació i El Punt, dedicada al vessant periodístic de l'Enric, que va escriure articles a Presència des de París; va formar part del grup fundacional d'El Punt, on va exercir de compaginador, il·lustrador i periodista cultural, i també va compaginar els Quaderns i la Revista de Girona.
Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur d'aquest llegat artístic, la seva vídua, Anny Henry Marquès, ha signat un acord amb l'Ajuntament de Girona per a una cessió temporal de tota l'obra que hi havia a casa seva, a canvi que els quadres siguin restaurats i inventariats, i d'una contraprestació econòmica de mil euros mensuals. L'acord de cessió és per quatre anys, i la seva filla, Lucía, està d'acord amb la cessió de l'obra a la ciutat de Girona, que entén que és on la voldria el seu pare i on millor es pot conservar.
Una vegada tot el conjunt de l'obra artística de l'Enric Marquès estigui restaurada, fotografiada i novament catalogada, se'n farà una exposició a la Casa Pastors, que podria coincidir amb la pròxima edició de Temps de Flors.
L'acord amb l'Ajuntament de Girona, en el qual ha intervingut d'una manera decisiva l'exalcalde Joaquim Nadal, també preveu un apartat de col·laboració amb l'Ajuntament de Llagostera, on resideix l'Anny des de la mort de l'Enric. S'hi cediran les obres amb temàtica llagosterenca per fer exposicions i, fins i tot, alguna exposició permanent quan hi hagi el marc adequat.
LA DATA
En Bep i l'Enric, dues ànimes nobles
Amb motiu de l'exposició pòstuma de Bep Marquès a la Fundació Valvi l'estiu passat, el recordava en una columna en la qual també em referia a l'Enric Marquès, dos grans amics que no eren parents, tot i el mateix cognom, i que compartien moltes inquietuds i tenien una ànima noble i d'esquerres: “Els marquesos republicans”, ho titulàvem. Insisteixo en l'adjectivació perquè sé que els faria gràcia, i perquè en els temps que vivim enyorem l'actitud insubornable, radical i vehement de l'Enric i la fina ironia sempre ben informada i prenyada de raons d'en Bep. La foto que il·lustra l'article és dels temps gloriosos de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, quan van organitzar el primer homenatge a Carles Rahola, afusellat pel franquisme l'any 1939 i van tenir problemes governatius per poder obrir la sala d'exposicions amb obres d'un bon grapat d'artistes. Més tard es va traslladar la mostra a Cadaqués, poble originari de Rahola. L'Assemblea havia vetat Dalí, però van rebre pressions de tota mena perquè s'hi inclogués. Els marquesos i els seus companys de l'ADAG no es van deixar subornar i van decidir retirar les seves obres i cloure l'exposició.