L'actor Sergi López serà un dels protagonistes de la inauguració del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, el 31 de d'octubre que ve, amb un dels espectacles que més han marcat la seva vida, Brams o la kumèdia dels herrors, i compartint escenari amb l'actor Toni Albà. López ha acabat recentment la promoció d'El mapa dels sons de Tòquio, d'Isabel Coixet, i estrenarà en el festival de cinema de Sitges dos projectes molt diferents: un curtmetratge dirigit pel també vilanoví Pau Escribano i Les derniers jours du monde, dels germans Larrieu. Al mateix temps, representa al Teatre Nacional Non solum, una obra de la qual és coautor, juntament amb Jorge Picó, i per a la qual ja no queden entrades.
Cultura
SERGI LÓPEZ ACTOR
«La inauguració d'un teatre és un privilegi quan ja se n'han perdut molts»
L'actor, que participarà en la inauguració del Teatre Principal, considera que el nou equipament ha d'enfortir els lligams amb els grups amateurs i les associacions: «S'ha de perdre el respecte al teatre, és un espai de tots.»
Canals relacionats
Notícies de ...
–El dissabte 31 d'octubre tornarà a pujar a l'escenari del Principal amb Brams, 23 anys després de la seva estrena al mateix teatre.
–«Sí, no n'aprendrem mai –diu irònicament–, és com si tornéssim a situar-nos a la casella de sortida. D'entrada, és un privilegi participar en la inauguració d'un teatre perquè sembla una cosa increïble avui en dia i, sobretot, en un poble que els ha anat perdent l'un darrere de l'altre. Que s'inauguri un teatre és fantàstic perquè es fa amb ganes que la gent vingui a omplir-lo, amb ganes que el poble s'impliqui i entengui que un teatre no és només un lloc on anar a lluir-se, sinó que és un lloc on passen coses, que s'ha de fer servir, que és de tots, perquè és públic i els amos som nosaltres. Participar de tot això és increïble, però, a més, fer-ho amb Toni Albà i amb Brams, una obra que forma part importantíssima de la meva vida, de la meva trajectòria, del meu lligam amb el teatre, que ens dóna el plaer d'actuar i de fer pallasso... És que retrobar-nos amb el Toni per fer Brams només podia ser amb una cosa així d'estranya. Ens ho ha demanat 40.000 cops, però necessitàvem una raó així per fer una cosa tan extravertida com és Brams, tan feta només per riure i passar-s'ho bé. Ara assajarem una miqueta per intentar recordar-nos de tot o de res, i intentarem fer sentir al públic el moment brutal de teatre que és aquesta obra.»
–Quin creu que és el principal repte que haurà d'assumir el teatre municipal en aquesta nova etapa?
–«Crec que el principal repte, i que no hauria de ser així, és que vingui gent, perquè és una cosa que s'ha oblidat. Massa sovint en aquest país hi ha un discurs massa pessimista al voltant del teatre: la gent que porta els teatres diu que és molt difícil que la gent vingui, que hi ha internet..., però tenir la convicció que té Jorge Picó, nou director del Principal, que defensa que el teatre serveix per a molt, que explica coses, segur que farà que la gent torni i l'utilitzi, que se'l prengui com una infraestructura a la qual ha de perdre el respecte. El teatre és un lloc on passen coses i ho és amb una programació que expliqui quelcom que sigui del món d'avui i fent que el poble l'utilitzi: els amateurs, les associacions, que no sigui només un decorat per fer fotos.»
–Després de la inauguració, preveu tornar al Teatre Principal amb algun altre projecte?
–«No ho sé, però m'encantaria. Ara estic fent Non solum, que precisament he escrit juntament amb Jorge Picó i que ja va estar al Principal tot just abans de tancar, i molta gent m'ho ha demanat perquè s'han quedat sense entrades al Teatre Nacional i no tindran ocasió de veure-la. Però no ho sé, perquè no depèn només de mi i al Jorge no li fa gaire gràcia perquè, sent ell director de l'obra i del teatre, creu que es podria mal interpretar.»
–Ahir es va inaugurar el festival de cinema de Sitges, on serà present mitjançant dues obres.
–«Sí, un curtmetratge i un llarg. El curtmetratge es diu Primer contacte, és dirigit pel Pau Escribano i encara no l'he vist. Amb el Pau som molt amics, ens entenem molt bé perquè tenim el mateix humor i ens coneixem de fa anys, hem fet Pastorets plegats i entrevistes a la ràdio. I el llargmetratge és dels germans Jean-Marie i Arnaud Larrieu i es titula Les derniers jours du monde (Els últims dies del món), on faig un paper curiós i molt maco.»
Publicat a
- El Punt Penedès 02-10-2009 Pàgina 2

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.