«Collons, com branda!»

–«Oh, és que avui fa mar!»

Aquestes frases, pronunciades en un català impecable, resulten indesxifrables per a algú de terra endins com aquest cronista, que ahir al matí era a la platja del Portbò veient arribar el veler Far de Barcelona per embarcar setze navegants de Palafrugell i encontorns. Fins dissabte fan una ruta que el 1918 Josep Pla, guiat pel seu amic Sebastià Puig, l'Hermós, no va poder culminar. Fa 91 anys la ruta no va acabar bé (l'objectiu era la costa nord-catalana i van girar cua davant d'un guardacostes francès que els hauria demanat una documentació que no duien), però ha donat a la literatura algunes de les planes (amb el permís de Joaquim Ruyra) més impressionants sobre la Costa Brava, recollides al volum segon d'Aigua de mar.

Els expedicionaris esperen fent un bon esmorzar a les voltes l'arribada del vaixell, no pas un llagut sinó una senyora goleta noruega de dos arbres del 1874. Carlos Llaona, un dels viatgers, explica que la intenció, a partir d'una idea de l'Ernest Iglesias, un altre dels expedicionaris, és commemorar els cent anys de la marca Costa Brava i alhora posar fi d'una manera original a la temporada d'estiu, ja que la majoria són treballadors o habituals del Club Vela Calella, organitzador de la travessa. Navegaran de dia i buscaran abric, cap al fosc, fondejant o amarrant en llocs tan envejables com les Medes, cala Monjoi, Cadaqués o Cotlliure. De gana, no en passaran: avui tenen previst fer a bord un arròs amb calamars i ceba, regat amb vi a granel de Can Tibau. Tampoc no serà una travessia silenciosa: Mineu Ferrer, baríton dels Port Bo, i el guitarrista Albert Huguet seran a bord. A mig matí Lluís Moret va fent viatges amb llanxa cap a la goleta, que fondeja inquieta. La mar de fons fa oscil·lar el veler fortament a babord i estribord, fet que porta aquest cronista a copsar la frase inicial d'aquest relat mentre s'enfila per la borda: «...com branda!» La primera part de la frase, per corbata.