MEDI AMBIENT
El Parlament insta que es reobri la platja privada del Club de Mar guixolenc
La concessionària en va tancar els accessos i el servei de Costes l'obliga a restablir-hi el pas
L'empresa esgrimeix un títol de l'any 1895 i diu que paguen cànon a l'Estat
El Parlament s'ha afegit, amb unanimitat de tots els grups, al setge del servei de Costes de la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols perquè el complex privat d'apartaments del Club de Mar reobri els accessos a la platja de Can Rius.
La resolució de la cambra catalana, presentada per ICV-EUiA, insta el govern de la Generalitat a resoldre abans de final de mes el recurs d'alçada interposat pels propietaris del complex, Turispania SA, contra l'últim expedient sancionador de Costes. L'organisme els va ordenar restablir el pas a la platja i l'embarcador i els va sancionar amb 4.416 euros per haver interromput la servitud de trànsit de persones durant els últims quatre anys.
Una llarga polèmica
Els tràmits per construir el complex d'apartaments es van iniciar a finals de la dècada del 1960, amb el vistiplau de l'aleshores Ministeri d'Obres Públiques. Abans del tancament físic de l'accés per la platja –amb un mur a l'altura de Can Rius– i a través del passeig de Josep Irla –amb una porta metàl·lica–, els conflictes entre els banyistes i els propietaris del complex ja eren freqüents. A la dècada del 1990, hi van aparèixer diversos rètols en què es prohibia el pas a la propietat privada. I a l'estiu, fins i tot, vigilants del complex foragitaven a crits els banyistes i les embarcacions alienes que s'acostaven al complex.
Segons l'expedient sancionador de Costes de la Generalitat, però, el títol de la concessió “exigeix l'ús públic de l'embarcador, la qual cosa implica habilitar els accessos que siguin necessaris” per garantir-lo i permetre la servitud de trànsit, que segons la llei estatal de Costes “s'haurà de deixar permanentment lliure per al pas públic de vianants”.
El diputat d'ICV Joan Boada va celebrar ahir la resolució parlamentària com “un pas més per a la solució definitiva, que la paret desaparegui i el pas privatitzat torni a ser públic”. El text aprovat al Parlament també insta Costes a resoldre l'expedient i la recuperació dels accessos durant el mes de juny, de manera que el conflicte quedi tancat aquest estiu.
L'empresa argumenta que el pas a la platja es va barrar per motius de seguretat, ja que hi ha apartaments a tocar de l'aigua. Per aquest motiu, van demanar temps al consistori per trobar alternatives, però la línia argumental del recurs d'alçada s'ha centrat, sobretot, a mantenir el tancament. El govern municipal també vol que l'accés s'hagi alliberat aquest estiu i no descarta executar les obres subsidiàriament quan l'expedient de Costes sigui ferm.
LA DATA
LA XIFRA
Una concessió reial del 1895 amb vigència fins al 2018
El president de Turispania SA, Ramon Gabarró, defensa que la concessió del domini maritimoterrestre data del 1895 i va passar a les mans de la societat quan es va promoure el complex. D'entrada no tenia data de caducitat, fins que la llei de costes del 1988 va establir un termini màxim de 30 anys, que hauria d'expirar l'any 2018. Per Gabarró, però, aquest termini “no és definitiu”, ja que “perjudica greument els interessos de molts ciutadans de la UE que van fer inversions immobiliàries” al litoral i hi podria haver canvis. I sosté que cada any paguen un cànon a l'Estat que els atorga “dret a un ús exclusiu de la zona de concessió”. El president de la societat també creu que la construcció d'un camí de ronda –ara inexistent– “facilitaria molt les coses”, ja que garantiria el tancament del complex i resoldria l'actual inseguretat jurídica.