El Prat s'enfonsa a la cua dels principals aeroports europeus
Perd el doble de passatgers que Madrid i Londres, els més tocats per la crisi
El Prat ha rebut el cop principal per la competència del TAV al corredor aeri entre les capitals catalana i espanyola. En aquest corredor, l'aeroport del Prat ha perdut més d'un milió de passatgers, un 23,8% menys que el 2007. El pont aeri ha estat un dels punts forts de l'aeroport barceloní en temps de bonança però, quan les coses han començat a anar mal dades, s'ha convertit en la seva ferida oberta. Gairebé la meitat dels passatgers perduts pel Prat el 2008 han estat pel corredor entre les dues ciutats. Però no es pot obviar que Barcelona ha perdut 1,5 milions de passatgers en la resta de rutes que té. El Consell Internacional d'Aeroports acaba de publicar els resultats dels aeroports europeus i Barcelona cau el doble o el triple que els principals aeroports d'Europa i competidors seus. Amb 2,6 milions de passatgers menys, el Prat en perd un 8,1%, un percentatge molt més gran que els més afectats per la crisi com Madrid (-2,4%) o Londres Gatwick (-2,9%). Com a únic aeroport sense vols intercontinentals entre els primers d'Europa, el de Barcelona s'ha quedat despenjat amb els 30 milions anuals, lluny ja dels 34 i 35 de Roma, Munic i Gatwick, i molt més lluny de Heathrow, París, Frankfurt, Madrid i Amsterdam. Els únics aeroports que han evitat perdre passatgers enmig de la crisi són, precisament, els aeroports de connexió intercontinental, que estan en expansió –París, Roma i Munic– en competència amb els més saturats: Heathrow, Frankfurt i Amsterdam.
De la dependència d'Iberia a l'opció de Spanair
Xavier MiróEs podria dir que el Prat patia iberiadependència. El corredor aeri de Barcelona a Madrid era el més transitat del món i Iberia el completava amb una xarxa de vols europeus des de Barcelona fins a l'explosió del negoci del baix cost. La competència de les companyies europees de nova generació com Easyjet, Ryanair o Vueling va fer que Iberia decidís replegar-se del Prat cap a Barajas. Va decidir crear per a Barcelona la seva línia de baix cost Clickair per acabar mantenint al Prat només el pont aeri, un pont aeri que també ha retallat capacitat per la competència del TAV. El 2008 l'aerolínia ha transportat 2,6 milions de passatgers des de Barcelona i més de 22 milions des de Madrid. En plena reordenació del sector, la fugida d'Iberia de Barcelona és el mateix que ha passat a Milà amb Alitalia. L'aerolínia italiana s'ha replegat a Roma i ha deixat l'aeroport de Milà tan despullat que ha caigut de la dotzena posició del rànquing europeu fins a la vintena en dos anys. Però l'alerta de Milà val arreu. Si un aeroport és el segon plat de la companyia principal que hi opera ho té mal parat per competir al món. Si avui el Prat no s'enfonsa com Milà és perquè la capital catalana és una marca turística i econòmica més important que la segona capital d'Itàlia. Però el Prat continua sent un aeroport de segona capital, amb vols estatals i europeus –no és un aeroport mundial amb una àmplia xarxa de vols de llarg recorregut cap a Amèrica i Àsia–. Dins d'aquest panorama, la compra de Spanair per part de l'empresariat català és la millor oportunitat. Spanair és al Prat la segona companyia, amb 4,1 milions de passatgers. Però avui encara en té més a Madrid (4,9 milions). Per fer del Prat la seva base, potser també li caldrà un replegament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.