Barcelona estudia prescindir del patrocini de begudes alcohòliques en actes amb participació municipal
És una de les previsions del pla de drogues 2009-2012 que s'aprova divendres
La delegada de Salut de l'Ajuntament, Isabel Ribas, va apuntar durant la presentació del pla de drogues la intenció de fer un pas més enllà que la llei en la lluita contra la publicitat encoberta d'alcohol, però el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, va admetre que això no passa d'una declaració d'intencions política i que encara s'ha d'analitzar què es pot fer i què no en aquest sentit. La fórmula en la qual es pensa gira entorn a atacar el patrocini de begudes alcohòliques, principalment marques de cervesa, en actes en què col·labora l'Ajuntament.
Fer-ho no és fàcil, perquè aquests patrocinis són ara per ara imprescindibles per a la viabilitat de molts espectacles, però la idea –precisen fonts municipals– és apostar per les cerveses sense alcohol que fan les mateixes marques de cervesa convencional. L'objectiu, doncs, seria arribar a un moment en què les barres a l'aire lliure de les festes dels barris només venguin cerveses amb zero graus. Un moment encara llunyà, s'admet des del consistori, però no impossible d'assolir. «Ara fem coses que fa vint anys no es pensava que fossin possibles, i Barcelona sempre ha d'anar al capdavant», argumenta Martí.
El pla, a més, no només preveu mà dura a l'hora de fer complir les limitacions vigents pel que fa a la seva venda, promoció i consum, sinó fins i tot adaptar les ordenances per estendre a tots els locals d'oci el vet a les ofertes de dues consumicions pel preu d'una o als cubalitres, que des de fa quatre anys ja s'aplica a les festes de Gràcia.
El de l'alcohol no és l'únic eix del pla que també reforça l'aposta per la distribució territorial dels serveis d'ajuda als drogodependents; advoca per la prevenció adreçada a la població considerada en risc, és a dir, nens, adolescents i joves; emfasitza l'ajuda a l'addicte en la recuperació de l'autonomia personal un cop superat el seu problema, i incorpora noves ajudes per a dones víctimes de violència domèstica consumidores de drogues, que fins ara quedaven excloses dels circuits de pisos refugi precisament per aquesta circumstància i ara disposaran d'habitatges específics.
El pla s'aprovarà divendres amb els vots del bipartit i d'ERC. CiU, que es va atribuir la paternitat de l'eliminació dels patrocinis de begudes alcohòliques, va anunciar que s'abstindrà per la «desconfiança absoluta» que li provoca un govern que, segons el convergent Joan Puigdollers, «ha estat incapaç de complir els objectius» del pla 2005-2008. També el PP s'hi abstindrà, va avançar la regidora Àngels Esteller, perquè tot i valorar «la major voluntat de consens» que, al seu parer, hi ha hagut en aquest tema per part de tots els grups i tot i admetre que s'han acceptat algunes de les esmenes presentades pels populars com ara la creació de la figura de l'«agent tutor» per controlar les drogues als centres escolars, el PP considera el pla «insuficient».
66 morts anuals per sobredosi
El 3,6% dels adults de Barcelona és víctima de trastorns per abús o dependència de l'alcohol, segons les dades de què disposa el consistori, que calcula que el percentatge més alt de bevedors de risc se situa en la franja masculina de 15 a 24 anys, on arriba al 18%. De fet, l'alcohol motiva la major part de tractaments de desintoxicació a Barcelona: el 2007 se'n van iniciar dos milers, gairebé el doble dels que van ser pel consum de cocaïna. El tercer lloc d'aquest rànquing l'ocupen els tractaments a consumidors d'opiacis com ara l'heroïna (uns 700) i, al darrere, els dos centenars propiciats pel cànnabis, una substància que consumeix el 10% dels homes entre 15 i 64 anys i que arriba al 20 i el 30%, respectivament, en el cas de noies i nois de 15 a 29 anys. També és d'un 10% l'índex de dones de 15 a 64 anys que prenen tranquil·litzants sense recepta mèdica. En la franja juvenil, el percentatge és del 12% de noies i del 5% de nois. La cocaïna, consumida per un 8% de nois i un 6% de noies (sempre de 15 a 29 anys), és la droga que, des del 2003, causa més urgències mèdiques (3.000 anuals). No és d'estranyar, si el nombre de consumidors habituals de cocaïna a Barcelona voreja els 20.000, com diu l'Ajuntament. L'heroïna, que es calcula que consumeixen uns 6.000 barcelonins, provoca unes 2.000 urgències i el cànnabis, 1.500. El 2008, en els centres d'atenció i seguiment es van atendre 5.058 persones per addiccions i en el marc del sistema de reducció de danys es va donar servei el mateix any a 5.541 addictes a l'heroïna o la cocaïna, 3.067 dels quals van usar les sales de consum supervisat. Pel que fa a morts per sobredosi, l'última dada, del 2007, manté la tendència a la baixa: 66 morts. L'any 2000 en van ser 150.