La Constitució de 1978, reserva de la unitat d'Espanya i lloc de confluència del PP i el PSOE en les grans qüestions d'Estat, hauria de ser reformada per ajudar a “tancar” el debat territorial i a la vegada “possibilitar un escenari de trobada”, un encaix millor que l'actual. Aquesta no és una valoració catalana o basca, sinó una de les conclusions del'Informe España 2010, de la Fundación Encuentro, amb seu a Madrid, que fa una interpretació de la realitat social estatal a partir d'enquestes del CIS entre 2005 i 2009. L'estudi, de vint-i-una pàgines, no concreta cap on s'hauria de reformar la carta magna espanyola, però constata que la població admet “el pluralisme lingüístico- nacional” de l'Estat i que la “convivència” entre territoris és una qüestió “pendent de resoldre” del model autonòmic vigent.
Per què no s'ha resolt després de 35 anys de democràcia? “La resposta podria estar relacionada amb les identitats nacionals i la seva capacitat d'alimentar el debat polític entre les elits partidistes, cosa que, unida a la inestabilitat de l'equilibri institucional de l'Estat, justificaria la importància adquirida pel debat en els últims anys”, sosté la Fundación Encuentro, que especifica que a Catalunya i Euskadi les elits tenen posicions ideològiques “més extremes que les dels seus conciutadans” respecte al model d'Estat. Per això, indica, “les elits partidistes podrien tenir-ne la clau, ja que l'espai de trobada és possible i existeix entre l'opinió pública”.
Amb un prisma clarament espanyol, l'informe assegura que l'Estat autonòmic és el preferit de la majoria dels ciutadans, que el veuen com un instrument que ha actuat “positivament” en el desenvolupament de la societat. Un 68% de mitjana, 77% a Catalunya i 62% a Madrid. Les opcions federals (20%), centralistes (10%) i confederals (8%) recullen suport minoritari.
Mala salut de ferro autonòmica
No obstant això, el model de les autonomies és percebut per un 33% com un element que ha contribuït a augmentar les “diferències de prosperitat” entre comunitats, mentre que només un 20% creu el contrari. Igualment, un 42% d'espanyols consideren que les autonomies han ajudat al desenvolupament dels “separatismes” i, en menor mesura, un 30% de gent creuen que no.
En un altre apartat, l'estudi indica que Catalunya lidera totes les reivindicacions de les comunitats autònomes –és qui més vol incrementar les competències, tenir un poder decisori important, intervenir en els temes europeus, tenir una agència tributària pròpia i denominar nació el seu territori–, mentre que els mateixos catalans pensen que la Generalitat administra millor el diner públic que el govern central, té més bones finances, és una administració més transparent i fa més cas als ciutadans.
Les ànsies catalanes de més prestacions de tota mena i de canvi es veuen reflectides en la voluntat de tenir un nou Estatut: un 65% ho veuen molt o bastant necessari, quasi el doble que la mitjana estatal (35%). Com s'ha vist amb el xoc al Tribunal Constitucional, la primera llei catalana ha anat al límit en alguns conceptes i atribucions i és en aquest atzucac que aquest estudi demana retocar la Constitució i trobar un punt intermedi per, sempre des de l'òptica espanyola, acabar amb l'anomalia nacionalista.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.