Divendres, 10 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Les diferències internes fan que el G-20 xoqui contra el mur de la banca

Dóna llibertat, però, a cada estat perquè apliqui impostos per fer pagar al sector financer crisis futures

Barack Obama parlant amb José Luis Rodríguez Zapatero. Foto: EFE.

La proposta de crear una normativa global de control per posar límits al poder bancari va fracassar en la cimera del G-20, celebrada aquest cap de setmana a Toronto. Només es va poder arribar a acords de compromís i salvar les diferències establint que cada país decideixi imposar una consolidació fiscal «diferenciada i ajustada a les seves circumstàncies»; és a dir, el G-20 va donar llum verd a cada país perquè apliqui impostos per fer pagar als bancs crisis futures. També va acordar reduir el dèficit almenys a la meitat per al 2013, i estabilitzar o reduir el deute governamental com a percentatge del producte interior brut (PIB) fins al 2016.

Si la cimera del G-8 havia tornat a posar sobre la taula la falta de lideratge per afrontar els problemes globals, fruit de la divergència de criteris, la cimera del G-20 tampoc no va servir per millorar aquest escenari. Sobre el paper, i com a declaració d'intencions, els líders del G-20 estan d'acord que el sector financer és el que hauria de pagar pel cost que han d'afrontar els governs per rescatar-lo, però a la pràctica van acordar donar llibertat a cada estat perquè estableixin una taxa bancària, lluny d'un gran acord global.

Una de les divergències que hi havia sobre la taula era la disputa entre la Unió Europea i els Estats Units sobre si els països rics haurien de concentrar-se a retallar el seu dèficit o a estimular el creixement econòmic –aquesta darrera opció, defensada pel president dels EUA, Barack Obama.

Responsabilitats

Els països emergents, com ara el Brasil, que no es consideren responsables de la crisi global, van alertar d'uns ajustaments «precipitats», que, segons va dir el ministre d'Economia brasiler, Guido Mantega, podrien afectar els mercats de les nacions que «no són responsables de la crisi mundial». Els països industrialitzats van fer esment, si bé de passada, d'aquests temors dels estats emergents, conscients de l'impacte de les seves accions en aquests països. En tot cas, des del G-20 estan d'acord a continuar donant suport al desenvolupament d'aquests estats mitjançant enfocaments nous que potenciïn el finançament i el desenvolupament de fons públics i privats. No obstant això, les objeccions dels estats emergents no sembla que hagin estat gaire tingudes en compte. Els mandataris del G-20 també van aprovar una proposta de compromís del Canadà que va incloure l'objectiu de les «economies avançades» de tenir reduït el dèficit pressupostari a la meitat el 2013. En aquest sentit, el text fa una crida als membres del G-20 perquè garanteixin que una retallada pressupostària no impedirà el creixement econòmic. També es donarà suport, per reforçar el capital de la banca, al que es coneix com a Basilea III, que obligarà les entitats financeres a disposar de capital i de recursos propis més sanejats, i també a dotar-se d'una millor liquiditat.

Zapatero, entre els EUA i Alemanya

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va mantenir fidel al guió i en la cimera del G-20 va defensar les reformes que el seu executiu ha fet del mercat laboral i la que porta a terme en el camp financer, especialment en relació amb les caixes d'estalvis, i també la de les pensions. Amb tot, Zapatero va remarcar la necessitat d'aparellar la consolidació fiscal amb l'impuls del creixement econòmic. En aquest sentit, Zapatero es va situar en un punt intermedi entre les posicions dels Estats Units, que defensen la necessitat d'incrementar la despesa pública per estimular l'economia, i les d'Alemanya, que insisteix a retallar el dèficit públic. Sobre la reforma de les caixes, Zapatero va explicar que 39 de les 45 caixes de l'Estat estan sotmeses a processos reestructuració, cosa que representarà, segons els càlculs del seu executiu, el tancament d'un 25% d'oficines i una retallada de llocs de treball d'un 15%. Segons Zapatero, la futura llei de caixes inclourà la previsió que aquestes entitats recorrin a capital al mercat privat.

Darrera actualització ( Dilluns, 28 de juny del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Tarragona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Us sembla que CiU i PP arribaran a un pacte per a tota la legislatura?
Us sembla que CiU i PP arribaran a un pacte per a tota la legislatura?
 

Tradueix-nos - Translate