Pendents del text

Montilla es va reunir amb el president del Parlament i els líders de totes les forces, començant per Mas. Més enllà de les mostres públiques, el president de la Generalitat i el cap de l'oposició van aprofundir en l'articulació del front, que es limita, per ara, a la manifestació d'Òmnium Cultural prevista per al 10 de juliol i un ple específic per abordar el dictamen de l'alt tribunal. Montilla i Mas, que assistiran a la mobilització, van decidir ajornar la convocatòria de la sessió parlamentària fins que es conegui el contingut complet de la sentència i, en especial, la lectura restringida dels 27 articles que el Constitucional ha reinterpretat. Entre d'altres, el del deure de conèixer el català. L'objectiu dels partits és aprovar una resolució que fixi el rebuig català a la sentència, però s'haurà de veure si les forces es posen d'acord a anar més enllà, atès que cadascuna té el seu propi full de ruta amb què es presentarà a les eleccions.

A l'espera de conèixer els detalls de la resolució, també s'ajorna la cimera de líders que estava prevista per avui, en què probablement només prendran part les forces del tripartit i CiU. El grup d'experts creat a instàncies de Montilla per elaborar un dictamen sobre les “afectacions” a l'Estatut també està pendent dels fonaments jurídics de la resolució. Sobre la taula hi ha la proposta de modificar lleis orgàniques per recuperar els punts que el Constitucional ha retallat. Les possibles sortides queden a l'espera del pronunciament, en què també s'inclouran els vots particulars dels magistrats del TC, i que es calcula que podria tenir més de mil pàgines.

La previsió, segons algunes fonts, és que la sentència no es faci pública abans del dilluns 12 de juliol. El govern i CiU han pactat esperar dos dies per estudiar-la a fons, cosa que portaria a fer la reunió dels partits amb el president aquella mateixa setmana, quan també es fixaria la data per a la convocatòria del ple. La sessió, en tot cas, arribarà més tard que la manifestació i enmig d'un mes complicat per a la mobilització política, en ple estiu.

La sessió de control també va servir perquè el president de la Generalitat refermés l'aposta per l'Estatut. Al matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Montilla va voler deixar clar que, malgrat la sentència, el procés de reforma de l'Estatut “ha valgut la pena”. Creu que comporta un avenç, tot i els límits que hi ha fixat el TC. El líder de CiU, en canvi, no ho té tan clar, i espera a conèixer la lletra petita per afirmar-ho.

Montilla va alertar que el pronunciament va en contra de Catalunya, però també tindrà conseqüències “contra l'única Espanya possible, que és l'Espanya plural”. El president de la Generalitat, però també ICV-EUiA, com es va evidenciar en el ple, fan del PP el principal responsable de l'actual situació. Els ecosocialistes fins i tot van arribar a recuperar la polèmica clàusula que hi havia en el Pacte del Tinell, origen del primer tripartit de Pasqual Maragall. Van demanar als grups parlamentaris un compromís de no pactar amb el PP després de les eleccions. Una demanda que dirigeixen directament a CiU.

Els populars, mentrestant, intenten girar el full de l'Estatut, un capítol que a Catalunya els pot perjudicar en les eleccions. La seva portaveu parlamentària, Dolors Montserrat, va acusar Montilla d'abandonar la crisi, que situava com el principal problema del país. “És inaudit que un president d'un govern democràtic convoqui una manifestació que qüestiona l'Estat de dret, sembla més propi de personatges com el president veneçolà Hugo Chávez ”, li va etzibar Montserrat. El president de la Generalitat va insistir que ell no convoca la protesta, promoguda per Òmnium Cultural.