Diverses fonts del govern català ja havien avançat, durant aquesta setmana, que la sentència del TC sobre l'Estatut no feia presagiar res de bo, sobre la divisió de Catalunya en vegueries. La reordenació territorial era entre el paquet d'articles i disposicions addicionals que calia «reinterpretar». A les Terres de l'Ebre, el territori que històricament ha reivindicat amb més força la creació de les vegueries, la confirmació oficiosa els va arribar ahir al matí, a través del secretari general de Governació, Jaume Oliveras, que col·locava la primera pedra del Viver d'Empreses del Montsià.

Segons va anunciar a El Punt el director dels serveis territorials de Governació, Carles Pasqual, la sentència de l'Estatut invalidarà, de fet, la creació de la vegueria de l'Ebre, però també la de totes aquelles vegueries que representin una alteració de l'actual mapa provincial. Els magistrats del TC consideren que no es poden constituir noves vegueries si això significa la divisió de les diputacions provincials. Tampoc es permet que comarques que ara són de diferents demarcacions quedin emmarcades en una administració territorial de nova creació. «Només ens deixarien canviar el cartell de la Diputació», va exemplificar Pasqual. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Governació va ironitzar dient que l'actual província de Tarragona podria passar a anomenar-se Vegueria del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Però poca cosa més.

Les males notícies que arriben des de Madrid, i que ja es confirmen des de Barcelona, van fer que el fre del Constitucional a la vegueria de l'Ebre fos una de les qüestions més comentades durant la concentració independentista que ahir al vespre va tenir lloc a Tortosa. A més del delegat, Lluís Salvadó, també hi havia directors territorials de la Generalitat, tant d'ERC com del PSC, i també alguns alcaldes convergents i republicans de l'Ebre. De fet, diumenge es va complir un mes d'un acte d'adhesió a la vegueria, que la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre va organitzar el passat 27 de maig a l'auditori de Tortosa. Un acte reivindicatiu i de reafirmació territorial que va tenir la presència del conseller de Governació, Jordi Ausàs. L'objectiu més bàsic era poder vendre amb optimisme les bondats de la llei de vegueries; precisament des del territori del país en què s'ha demanat més, tot i que també ha generat algunes disputes, com ara la reclamació d'Amposta per aconseguir la cocapitalitat amb Tortosa, i les veus d'alguns alcaldes de la Ribera d'Ebre que preferirien mantenir els vincles amb Reus i el Camp. Però també hi havia un objectiu amb més fons polític, ja que la Generalitat pretenia traslladar al Congrés de Diputats i al TC una veu «forta, clara i nítida de la societat ebrenca», com va remarcar el delegat, Lluís Salvadó. Finalment, la impressió és que a Madrid no han volgut situar les Terres de l'Ebre al mapa. L'antiga vegueria de Tortosa es va quedar sense província pròpia l'any 1833 i ara, 177 anys després, un tribunal de Madrid ha dit que recuperar-la no s'ajusta a la Constitució del 1978.