No serà un camí de roses. Així ho reconeixia ahir el director dels serveis territorials de Governació a les Terres de l'Ebre, el republicà Carles Pasqual, que dijous ja va avançar a El Punt que les vegueries podrien estar sentenciades. D'entrada, només es permetria un canvi de nom de les actuals demarcacions estatals, però no la divisió de les províncies. Aquesta situació deixa en un cul-de-sac la vegueria de les Terres de l'Ebre, però també les altres de nova creació, com les vegueries de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu. «Ara es podria intentar una negociació per la porta del darrere amb l'Estat, i procurar que una mateixa província puga acollir dos consells de vegueria; però la sentència de l'Estatut ens deixaria en una greu indefensió jurídica», va advertir Pasqual.

Més optimista es mostrava el senador tortosí i president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté. «La sentència no modifica res de tot allò bo i de tot allò dolent que ja sabíem», va assenyalar. Segons Sabaté, les vegueries sí que podran tirar endavant si es corresponen amb l'administració de la Generalitat, i també si la vegueria és una agrupació d'ens locals. De la mateixa manera, la divisió d'una província en dues vegueries es faria a través de la modificació de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). De fet, el precedent més clar és la creació dels cabildos insulars de Canàries. «El més complicat serà la divisió de les províncies, però els cabildos no són inconstitucionals i les vegueries tampoc ho seran, si no afecten l'administració de l'Estat», va dir Sabaté.

La Generalitat ja sabia que, tot i que l'Estatut no hagués estat retallat ni les vegueries reinterpretades pels magistrats del Constitucional, caldria la «col·laboració» de l'Estat per aplicar algunes reformes, com la modificació dels partits judicials. Des de CiU, el president de la federació a les Terres de l'Ebre i diputat al Parlament, Xavier Pallarès, va lamentar que no s'ha fet prou força a Madrid. De fet, Pallarès va afirmar que el tripartit ha fet «un ridícul espantós», i va assenyalar que el pla alternatiu de CiU consisteix a posar les vegueries en un possible pacte polític quan negociï amb el PSOE o el PP. «Si CiU va aconseguir suprimir la mili i desplegar els Mossos d'Esquadra, dividir Catalunya en vegueries no hauria de ser més difícil», va concloure.

A banda, també cal tenir en compte que la setmana vinent s'esperava un altre dictamen important sobre les vegueries, després que els grups parlamentaris de CiU i del PP portessin la nova llei al Consell de Garanties Estatutàries. Podria ser que el text íntegre de la sentència de l'Estatut puga retardar, congelar o afectar molt negativament aquest dictamen. Aquest és l'escenari més pessimista dels que preveuen a la delegació del govern a les Terres de l'Ebre, on s'estan rebent amb neguit cadascuna de les males notícies que els arriben des de Madrid i Barcelona. De fet, una alteració en el calendari faria que el Parlament no pogués aprovar la llei de vegueries durant el mes de juliol. La primera conseqüència seria que la llei difícilment es podria aprovar, en tornar de les vacances, a causa de la convocatòria d'eleccions i la dissolució de la cambra.