Decepció amb José Luis Zapatero al Parlament Europeu, si més no entre els poquíssims eurodiputats que ahir no el van plantar i el van escoltar en el seu comiat de la presidència de torn a Estrasburg. Els socialistes es van quedar sols elogiant un semestre que els liberals fins i tot van comparar amb el Mundial que està fent el jugador de la selecció espanyola de futbol Fernando Torres, “amb grans expectatives però que, al final, decep”, li va retreure Alexander Graf Lambsdorff, precisament alemany.

Zapatero va intentar defensar la seva presidència però no se'n va sortir i va haver d'aguantar un xàfec de crítiques de dreta i esquerra, res a veure amb la bassa d'oli amb què l'Eurocambra l'havia rebut fa sis mesos. “El Tractat de Lisboa funciona, l'hem fet funcionar, i la unió econòmica avança, l'hem fet avançar”, va reivindicar el president espanyol, molt tens. Però els eurodiputats no li perdonen l'agònic rescat de Grècia ni que Espanya s'hagi convertit en part del problema en comptes de liderar la sortida de la crisi i el van atacar pel fiasco euromediterrani, per ser incapaç de convèncer Barack Obama que creués l'Atlàntic i per negar-se a reconèixer la independència de Kosovo.

Els eurodiputats del PP, posant fi al pacte de no agressió, són els que van disparar amb més força: “Vostè no estava en condicions de liderar la solució, perquè s'ha convertit en part del problema”, li va etzibar Jaime Mayor Oreja. “Difícilment podia liderar Europa algú que ha posat el seu país en una situació tan preocupant, d'incertesa i desassossec”, va reblar Luis de Grandes, que va qualificar el semestre de “tristament irrellevant”.

Ni tan sols el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va poder amagar que els progressos en supervisió financera i control del dèficit públic que ha aconseguit la presidència espanyola són significatius però en cap cas suficients. Tot i això, Barroso va acabar reconeixent que el semestre “ha estat molt positiu i encertat tenint en compte el context difícil i molt especial”.

No tot van ser símils futbolístics. El conservador alemany Werner Langen, va optar pel tòpic de la tauromàquia: “Zapatero s'havia presentat com el torero que posaria de genolls al toro, però al final resulta que vostè no deixarà empremta, no hi ha hagut iniciatives, no ha tingut èxit”.

Ningú va parlar de siesta ni de sangría. Veient-se atrapat, el dirigent espanyol va contraatacar recordant a Alemanya o França que l'Estat espanyol “és el que més ha complert el Pacte d'Estabilitat”, que limita el dèficit públic màxim al 3%, tot i que ara el seu govern gairebé el quadrupliqui.