Una estructura ja limitada i retallada

L'acció exterior del govern català està regulada en els capítols II i III de l'Estatut del 2006, que van ser desenvolupats en part pels decrets de coordinació executiva i creació de delegacions a l'exterior del març del 2008. A grans trets, per un cantó es reconeix a la Generalitat el dret a participar en el debat sobre les polítiques comunitàries que afecten àmbits competencials catalans, fet que justifica l'existència d'una delegació davant la UE a Brussel·les. Per l'altre, se li atorga el dret de desenvolupar relacions exteriors, sempre, això sí, en l'estricte àmbit de les seves competències. A més, fixa la potestat genèrica d'impulsar els interessos i la projecció exterior de Catalunya, ja sigui a través d'organismes públics o d'entitats socials, culturals i esportives, a més de treballar per augmentar la participació en organismes internacionals.

Amb aquests fins es va aprovar la creació d'oficines institucionals a l'exterior, les mal anomenades ambaixades, perquè Catalunya tingués veu pròpia per defensar els seus interessos polítics, culturals i socioeconòmics als grans centres de poder del món. El pla inicial era més ambiciós, però l'esclat de la crisi el va deixar reduït a cinc: Nova York, París, Londres, Berlín i Buenos Aires, en alguns casos integrant estructures ja existents.

Amb l'accés al govern de CiU i els pactes per aprovar els primers pressupostos de les retallades amb el PP, sempre contrari a la internacionalització catalana, el 2011 es va suprimir la delegació argentina, l'última creada, el 2009, i es va rebaixar substancialment la dotació per a despeses corrents en política exterior. Així, dels 3,74 milions del 2010 es va passar a 3,13 l'any passat, un 17% menys, una rebaixa que encara és molt més sagnant si es mira estrictament el cost de les delegacions a l'exterior, que ha baixat a la meitat, des dels 2,1 milions del 2010 als 1,1 del 2012. Si s'hi afegeix el capítol d'ajuts i subvencions a ens que fan activitats de projecció a fora (casals catalans, Consorci Casa Àsia, Patronat Catalunya-Món, beques a estrangers per estudiar a Catalunya, etc.), en total el capítol destinat a relacions exteriors també s'ha rebaixat un 40% en dos anys, dels 17 milions del 2010 als encara no 10,2 del 2012. La secretaria d'Exteriors, a més, té al seu càrrec des del 2011 la cooperació al desenvolupament, que també ha experimentat una dràstica retallada, superior al 60%, els dos últims anys (dels 39,3 milions del 2010 als 15,2 del 2012).

Tot i que els sectors unionistes tendeixen a confondre-ho, una altra cosa és la xarxa de 34 oficines d'ACC1Ó, l'altre gran front de la presència de la Generalitat a fora. En aquest cas, un front dependent del Departament d'Empresa i Ocupació i amb finalitats estrictament econòmiques, que fomenta les relacions comercials i assessora els empresaris que vulguin obrir mercats.