Política

Kosova, el precedent

Els governs espanyol i català actuen amb el referent del nou estat balcànic, reconegut per la majoria d'estats de la Unió Europea

La Cort Internacional de Justícia va concloure el 2010 que el dret internacional no prohibeix les declaracions d'independència

El pronunciament sobre Kosova va marcar un punt d'inflexió

Mariano Rajoy es nega areconèixer Kosova perquè rebutja les declaracions unilaterals d'independència

És el referent inconfessable dels governs espanyol i català: la declaració unilateral d'independència de Kosova el 2008, avalada per la Cort Internacional de Justícia el 2010. El pronunciament del tribunal de l'Haia va ser el detonant per a la normalització del nou estat als ulls del món. Cinc anys després de la proclamació d'independència, i malgrat el rebuig a reconèixer Kosova de cinc estats membres de la Unió Europea (entre ells Espanya), la comissió vol iniciar els tràmits per a la preadhesió al club europeu després d'un pacte històric entre Pristina i Belgrad. L'Estat espanyol avisa que una Catalunya independent quedaria fora de la UE i, mentrestant, Kosova camina com Sèrbia i Montenegro cap a una eventual adhesió a la Unió, deixant enrere un conflicte bèl·lic i una declaració unilateral d'independència que, segons la màxima instància judicial de l'ONU, no va violar el dret internacional ni cap resolució de les Nacions Unides.

El govern de la Generalitat i ERC han prioritzat la via del referèndum. Però no han renunciat mai a una declaració unilateral posterior a la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries, un escenari que només es preveu en cas que Madrid impedeixi la consulta. És en aquest context que la Moncloa observa amb preocupació el cas de Kosova i, potser per això, l'advocat de l'Estat es cura en salut i l'assenyala com a inconstitucional en el recurs que ha presentat al Tribunal Constitucional contra la declaració de sobirania del Parlament.

El pronunciament del tribunal de l'Haia va marcar un abans i un després en les aspiracions independentistes de nacions sense estat. La Cort Internacional admetia que, al marge de la via del dret a l'autodeterminació, concebuda per als contextos de dominació colonial, n'existia una altra basada en l'exercici democràtic de la sobirania. Tot i que el tribunal va circumscriure la seva opinió al cas específic de Kosova, va establir un precedent indiscutible que explica les resistències de Madrid a reconèixer l'estat balcànic. Mariano Rajoy ho deixava entreveure dimarts passat: “Espanya no reconeixerà Kosova perquè no creu en les declaracions unilaterals.” Dies abans, el parlament europeu l'havia instat a fer-ho. El president de la Generalitat, Artur Mas, es pronunciava en sentit contrari: “Des del govern estem a favor del reconeixement de Kosova perquè entenem que els processos democràtics s'han de tenir presents, ja que la democràcia és la base de tot i comporta respectar la voluntat expressada pels ciutadans.”

Què en pensa la Cort Internacional de Justícia? “La llei general internacional no conté cap prohibició aplicable de les declaracions d'independència”, conclou. La il·legalitat, segons la Cort, no es deriva de la unilateralitat com a tal, sinó del fet que estiguin relacionades amb “l'ús il·legal de la força o altres violacions escandaloses de normes de la llei internacional general”. La màxima instància judicial de l'ONU va remarcar l'absència de violència en la declaració kosovar, el fet que Kosova havia esgotat la negociació amb Sèrbia i que l'assemblea s'havia pronunciat com a representant del poble, sense que s'hi oposessin els representants de l'ONU al territori. Kosova es va convertir en un protectorat internacional després d'una intervenció militar de l'OTAN que va fer que Sèrbia en perdés el control el 1999. Així és com es van tancar dos anys i mig de guerra i de genocidi del règim de Slobodan Milosevic.

2008
El 17 febrer d'aquell any
el parlament de Kosova va declarar unilateralment la independència. Cinc anys després, la majoria d'estats de la Unió Europea l'han reconegut i l'eurocambra ha demanat als que no ho han fet que moguin fitxa. Són Espanya, Grècia, Xipre, Eslovàquia i Romania.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.