L'aposta per la modernització i diversificació del turisme serà clau per a la sortida de la crisi a les tres comarques, que des del 2006 han vist com les seves economies locals quedaven afectades. El Garraf es va anticipar i des de fa quatre anys experimenta un retrocés continuat, accentuat pel declivi de la seva indústria. Però l'anàlisi elaborada pel Gabinet d'Estudis Econòmics considera que la dècada vinent serà clau per a la zona, de gran tradició turística. Així, si Vilanova i la Geltrú inverteix en el vessant turístic i es dota de places hoteleres –el seu gran dèficit actual, segons l'estudi–, la comarca consolidarà el seu potencial d'atracció de visitants, que ara suporta principalment Sitges. De fet, en un escenari situat a mitjà termini, l'estudi preveu que el 16% dels llocs de treball de la comarca estaran relacionats amb el turisme. En el conjunt de les tres comarques, el percentatge seria del 5% l'any 2020, però igualment representaria passar dels 13.500 treballadors actuals als potencials 18.900 en una dècada.

La Cambra de Comerç de Barcelona creu que les tres comarques, amb la marca turística Costa de Barcelona, podrien deixar en mans del turisme, com a principal sector exportador, la seva sortida de la crisi, ja que es preveu que en la pròxima dècada es generarà un creixement del 5,4% de les activitats dependents del sector. El turisme passarà llavors a aportar el 4,5% del PIB (producte interior brut) de la zona, respecte al 3,4% actual, tot i que en el cas del Garraf aquest percentatge s'eleva fins a l'11%. I és que es calcula que les activitats turístiques del territori generen un PIB de 753 milions d'euros. L'estudi estima que la despesa provinent del turisme de pernoctació el 2009 va situar-se en uns 481 milions d'euros (es calcula que un 20% de la despesa va ser a la ciutat de Barcelona), que els visitants d'un dia van aportar 216 milions i que els de segones residències van deixar 227 milions.