Després de l'acord amb Caja Madrid, Bancaixa i altres entitats d'estalvis espanyoles, el director general de la Caixa Laietana, Josep Ibern, assegura que l'operació ha estat més beneficiosa que altres processos fets per caixes només catalanes perquè la marca i la independència de l'entitat de matriu mataronina, molt arrelada a la comarcal del Maresme, queden assegurades.
¿Tan malament està Caja Madrid que heu hagut d'anar-la a socórrer?
Molt ocurrent. Hi havia la voluntat del Banc d'Espanya que cap caixa quedés sola, tret de la de Pensions, que, per volum, és una altra història.
Per què cap havia de quedar sola?
Per ser competitives, per fer front als bancs, per poder anar a buscar recursos a fora, per garantir l'obra social al territori on cada caixa s'ubica...
I vostès, la Caixa Laietana, la caixa de Mataró de tota la vida, opten per Caja Madrid en una decisió que ha estat polèmica.
L'operació ens garanteix tot el que li he dit i, a més a més, i al contrari d'altres fusions i acords que hi ha hagut entre altres entitats, nosaltres mantenim la marca. Caixa Laietana sempre serà Caixa Laietana.
Caixa Laietana, amb la d'Àvila, la Interinsular de Canarias, la de Segovia, la de la Rioja, Bancaixa de València i Caja Madrid han format un SIP. ¿Em pot explicar què és, un SIP?
SIP vol dir sistema institucional de protecció. Significa que totes aquestes caixes s'uneixen per crear un banc que funcionarà pel seu compte i garantirà la subsistència de les caixes propietàries. Aquest banc, que encara no té nom, és el que operarà, amb tota la seva fortalesa, per captar recursos més enllà dels límits que les caixes poden travessar, incloent-hi naturalment recursos de l'estranger. Tingui en compte que, un cop creat, parlarem del quart banc espanyol i que la Caixa Laietana en serà propietària en un dos per cent.
Sí que hem baixat aviat. Al moment de fer-se la operació es va dir que era un cinc.
És que llavors no hi havia entrat Bancaixa de València, que és molt potent i ha fet baixar el nostre percentatge de participació. Però això no vol dir res. Abans Caixa Laietana era propietària del cinc per cent d'un banc molt gran i ara té el dos d'un banc que encara és molt més gran.
Aquestes coses que m'explica tan beneficioses per a l'entitat, ¿les entén la gent de Mataró?
L'assemblea ho va entendre perfectament i hi va donar suport unànime.
Però i la gent del carrer? Hi ha hagut algú que, tot i assumir que les caixes havien de sumar esforços, es fan creus que la Laietana hagi hagut d'aliar-se amb Caja Madrid. A Catalunya hi ha hagut operacions semblants i s'han fet entre caixes catalanes.
Caixa Girona ha estat totalment absorbida per la de Pensions. Ha deixat d'existir, no hi és. Unnim ha significat la convergència d'unes caixes que han perdut el seu caràcter, la seva marca, i que ja veurem si la unió és prou forta i no han d'ajuntar-se encara amb unes altres.
S'havia parlat de la unió de Caixa Laietana i Caixa Penedès...
Hauria estat una absorció. La Laietana hauria quedat engolida per la més forta. I a més a més hauríem d'haver tancat moltes oficines perquè les teníem duplicades en molts llocs. El cost social hauria estat molt fort. Vostè em preguntava si els mataronins han entès la nostra operació amb Caja Madrid. ¿Haurien entès que la Laietana, la caixa de Mataró, hagués deixat d'existir?
Doncs l'hi pregunto d'una altra manera. Si la seva solució és presentada com la millor, com és que les altres caixes no han actuat igual?
Perquè es van precipitar ajuntant-se. Nosaltres vam saber esperar. I vam tenir també un cop de sort, no ho nego. Mentre esperàvem i les altres ja havien començat les seves pròpies unions, va sorgir l'oportunitat que Caja de Madrid ens oferia i que ens permetia formar part d'un grup potentíssim sense perdre la marca.
Es pot no perdre la marca per qüestions tàctiques i d'imatge i quedar buits de poder. ¿Vostè, un cop tot votat i signat, com quedarà?
Com a director general de Caixa Laietana. I Jaume Boter, com a president.
Amb capacitat de decisió?
Jo, amb capacitat de decisió sobre el territori que em correspon i amb un lloc a la nova entitat bancària, des d'on es planejaran les estratègies. I en Jaume Boter amb plena capacitat de decisió sobre l'obra social.
¿Un obra social pròpia, sense interferències?
Una obra social amb més recursos, vinguts d'una entitat més forta. I que es podrà beneficiar d'altres projectes. Per exemple, si Caja Madrid o el banc resultant de la nostra SIP organitza una exposició sobre Sorolla, per què no poden venir una part de les obres a Mataró?
M'ho pinta tan bé que estic per lamentar que no ho haguessin fet abans.
¿I les més de vint de Caixa Laietana a Madrid?
Sí, aquestes passaran a ser de Caja de Madrid. Tot procés negociador vol concessions. I no defujo que un cop creat el banc de què parlàvem, sota el nom de Caixa Laietana hàgim d'afegir el grup al qual pertanyem.
I no pot ser que si a aquest banc se li van unint altres entitats fortes vostès acabin sent finalment engolits?
Pensi que som entitat fundadora i nosaltres posem les regles. La regla principal és que la nostra marca sempre subsistirà.
¿I no podríem haver creat un SIP que unís totes les caixes catalanes, amb un banc fort de matriu catalana?
Jo també m'ho pregunto. I no serà perquè jo no ho hagi proposat fins a l'últim moment.
Vostè que per ofici n'està al cas. Com veu la situació econòmica a Mataró i el Maresme?
Mataró, que ja havia fet la transformació industrial del tèxtil i que ha optat per una indústria lleugera però molt puntera, molt tecnificada, està més ben situada que altres ciutats per superar la crisi. A més, tant a la ciutat com a la comarca la construcció es pot activar d'aquí dos o tres anys perquè hi haurà de nou demanda de pisos. La Generalitat i els Ajuntaments catalans, a diferència d'altres de l'Estat, han sabut planificar bé. No hi hagut la febre constructiva d'altres llocs i per tant els pisos ara buits van tenint sortida i aviat se'n necessitaran més.
Comentaris
Sr. Ibern, des de sempre el peix gros es menja el petit. N´hi ha que ho fan d’una queixalada i d’altres que els engalipen fent-los creure que estaran molt bé a la seva panxa. On va passar el nom de Banca Catalana quan el Banco de Bilbao va venir a "ajudar-la"? Ha sentit a parlar més del Banco Central (o de la seva marca més potent, el Banco Central Hispano) que es va unir al Santander per convertir-se en un gran banc espanyol? A la península ibérica la tàctica engalipadora és molt freqüent i molts catalans quedem encisats per uns cants de sirena que ens porten cap a l’abisme, i no escarmentem per més exemples nefastos que ens hagin precedit. Ara bé, també és veritat que hi ha catalans que es deixen encisar per tenir l’oportunitat d’anar a fer fortuna a la comunitat que és "la suma de todos" i tant els hi fa les conseqüències socials i econòmiques que puguin tenir les seves decisions.
El Sr. Enric Pla ho ha explicat tant bé, que qualsevol cosa que digui és sobrera. Crec que el Sr.Ibern, en contes de defensar els interessos dels seus impositors ha defensat la seva cadira, i es podria trobar al carrer abans del que es pensa.
Em sembla que el plantejament del Sr. Ibern ha estat més que encertat. La permanència en el territori sense la competència de Caja de Madrid permetrà que no es tanquin oficines de Laietana a Catalunya (per tant es mantenen llocs de treball) i d'altra banda, en tants municipis on hi ha dues caixes que s'han fusionat o en aquells en què una ha absorbit l'altra, s'ha deixat la porta oberta per tal que Laietana s'hi pugui implantar amb una comoditat més que assegurada. Una fusió de caixes catalanes no hagués permès ni mantenir tants llocs de treball ni expandir-se.
No puc compartir, tot i que respecto, les opinions anteriors, atès que el cas actual no és comparable als exemples que s'hi proposen i atès que el fet que Caja Madrid surti de Catalunya atorga una bombolla d'oxigen considerable a Laietana. Em sembla que el Sr. Ibern ha sabut aprofitar un cúmul de circumstàncies per a prendre la decisió òptima.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.