El més pobre de la UE
Bulgària surt al carrer contra l'augment de les tarifes elèctriques i contra l'austeritat
Els ciutadans més pobres de la UE han obligat a dimitir l'executiu de centredreta Boiko Borisov
Amb sous al voltant dels 300 euros i pensions que sovint no superen els 75 euros, els búlgars tenen poques esperances de futur
La major partde la població ja no espera res dels polítics, ni dels de la dreta, ni dels socialistes
Els búlgars van sortir al carrer fa unes setmanes per expressar el descontentament per la greu situació econòmica i social del país balcànic, el més pobre i endarrerit de la Unió Europea (UE). Els comptes búlgars compleixen la disciplina fiscal imposada per Brussel·les, però els ciutadans, que guanyen sous al voltant dels 200 o 300 euros mensuals i cobren pensions que en molts casos no superen els 75 euros, no arriben a final de mes. En aquesta ocasió, la gota d'aigua que va fer vessar el got va ser l'augment de tarifes d'electricitat i la política d'austeritat per fer front a la crisi. Més de 100.000 búlgars van protestar en unes 35 ciutats del país.
La conseqüència política directa d'aquesta onada va ser la dimissió en bloc del govern de centredreta del primer ministre Boiko Borisov. Abans de dimitir, l'executiu del partit Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) va maniobrar sense èxit per calmar el descontentament popular i Borisov va prometre que abaixaria el preu de l'electricitat un 8% a partir de l'1 de març. Les multes a les empreses distribuïdores d'energia elèctrica tampoc no van servir per frenar les protestes al carrer. Tot al contrari, la indignació popular va augmentar. Borisov, que en temps del “socialisme real” va ser policia i guardaespatlles de l'últim dictador comunista, Todor Zhivkov, va anunciar a l'Assemblea Nacional (Parlament) la dimissió del seu govern perquè, segons va dir, “tenim dignitat i honor. El poble ens va donar el poder, avui l'hi tornem”.
El cap de l'Estat, Rosen Plevneliev, va proposar al principal grup de l'oposició al Parlament, la Coalició per Bulgària (centreesquerra), la constitució d'un nou executiu, opció que va ser rebutjada per aquesta formació. En nom de la coalició, el líder del Partit Socialista de Bulgària (PSB), Serguei Stanixev, va justificar la decisió dient que “Bulgària necessita un govern que resolgui els problemes de la gent”. El grup que representa la minoria turca, el Moviment pels Drets i Llibertats (MDL), va anunciar que tampoc no acceptaria formar govern. En vista d'aquesta situació, Plevneliev va proposar a la cambra baixa la celebració d'eleccions legislatives anticipades el 12 de maig. El president va qualificar aquesta decisió de “responsable i honesta”. Així, es va formar un gabinet d'experts amb el mandat de dirigir els assumptes corrents del país i organitzar la cita electoral, en què els sondejos donen un lleuger avantatge als socialistes.
De moment, el govern interí acaba d'aprovar una ajuda social única de 20,5 milions d'euros que aquest mes es destinaran als grups més desfavorits, com ara les mares de família amb ingressos inferiors als 175 euros mensuals, que rebran 25 euros, i les famílies amb ingressos baixos, als quals els atorgaran 32 euros per sufragar despeses energètiques. Els diners restants es destinaran a la lluita contra l'atur, que és del 12,5%.
Realitat crítica
Diliana B. té 49 anys, està divorciada i és mare de dos fills. Viu als afores de Sofia, en un barri obrer amb un alt índex d'atur i escassos serveis públics. Treballa a l'administració i guanya uns 300 euros al mes. “Em veig en l'obligació de fer traduccions perquè amb el que guanyo amb prou feines en tinc per al menjar i el lloguer del pis. El sou no em dóna per pagar les factures de l'electricitat i la calefacció”, explica a aquest diari. La situació econòmica i social de molts búlgars encara és pitjor que la de Diliana. Molts jubilats es veuen en l'obligació de continuar treballant, i si paguen el rebut de la llum o d'altres serveis públics essencials no poden menjar, i viceversa. “La situació social de Bulgària és d'extrema gravetat, la pobresa, les desigualtats i la corrupció són greus problemes que 20 anys de democràcia no han resolt. La paciència dels ciutadans s'ha acabat en un context de crisi econòmica europea i polítiques d'austeritat que frenen el creixement”, diu la sociòloga Tatiana Táseva. La majoria de la població no espera res dels polítics, ni de la dreta, ni dels socialistes. I no és estrany. Segons Eurostat, el 49% dels búlgars estan en risc de pobresa i marginació, que pot arribar perquè una puja en la factura d'electricitat es mengi la meitat de la renda familiar disponible. Anar al restaurant o al cinema és, per a milions de búlgars, un luxe impensable, i la vàlvula d'escapament de l'emigració ja no funciona, perquè en països que rebien milers de búlgars, com l'Estat espanyol, tenen un alt índex d'atur i els posen restriccions.
Versió oficial
Malgrat tanta pobresa i tantes dificultats, els dirigents búlgars i els economistes al seu servei asseguren que a Bulgària no hi ha crisi. Amb un deute extern del 16% del PIB, un dèficit inferior al 2% i un creixement de l'economia del 0,5%, Sofia planta cara. Però una cosa són les dades macroeconòmiques i una altra de ben diferent, la realitat de la població. L'austeritat ha colpejat durament el sector públic i a la pràctica els salaris dels funcionaris i les pensions estan congelats. I la desocupació continuarà augmentant, segons admet l'expert en Finances de la Universitat d'Economia Nacional i Mundial de Sofia Emil Harsev. A més, la caiguda de la demanda a la zona euro ha afectat negativament en les exportacions búlgares, els empresaris no inverteixen i el crèdit no flueix.