Na Blanca va persistir
Sílvia Planas publica amb Vitel·la la història d'una jueva gironina convertida a la força
La història de la jueva gironina Astruga, nascuda a final de juliol de l'any cristià de 1375 (a mitjan mes d'av de l'any 5135 del calendari jueu) és digna de ser novel·lada. Si més no, això opina Sílvia Planas (Camprodon, 1965), llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona, Maîtrisse en Histoire Médiévale per la Universitat de Tolosa, i directora actual del Museu d'Història dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat del Call de Girona. Planas, a petició de Gemma Garcia, responsable d'edicions Vitel·la, de Bellcaire d'Empordà, va aprofundir en la història d'Astruga, filla del Mestre Jacob Bonjorn i na Goig, una dona que va viure fa més de 600 anys a Girona i que es va batejar com a cristiana amb el nom de Blanca per salvar la pell, després de la revolta de l'any 1931, amb atacs despietats contra els calls jueus catalans, inclòs el de Girona, al crit de «baptisme o mort!». Planas ja havia fet referència a la figura de na Blanca al volum Filles de Sara, editat per CCG Edicions (2001), un recull de relats imaginats, però amb una base verídica, sobre dones jueves de Girona. Planas, doncs, va haver d'aprofundir en la història d'Astruga per elaborar el que anomena un «exercici historiogràfic» titulat Na Blanca, jueva de Girona (s. XIV), que es presenta avui (19.30 h) al Museu d'Història dels Jueus. Per seguir el rastre de na Blanca, la historiadora va consultar el fons documental de l'Arxiu Municipal de Girona, el fons de protocols notarials de l'arxiu històric de la ciutat i el de l'arxiu de la Corona d'Aragó.
Una fe clandestina
Na Blanca va ser una dona il·lustre. Va néixer en una família acomodada, néta de l'astrònom David Bonjorn de Barri i filla del també astrònom de cort Jacob ben David Bonjorn. Es va casar, amb setze o disset anys, amb Josep (Jucef) Falcó, provinent d'una altra família rica de la ciutat. El 1391 na Blanca i la seva família es van veure obligats a convertir-se al cristianisme, de grat o per força, per salvar la pell. La dona, que es va quedar vídua i es va casar un altre cop amb un convers de Barcelona, Ferrer de Montcada, però, només mantenia les aparences de cara enfora, mentre que en la intimitat de casa seva manté en secret els ritus de la tradició judaica, arriscant la seva vida. La incomoditat de la situació i les profundes conviccions d'aquesta jueva, la qual, com la resta de la seva família, estava sota la protecció de la reina d'Aragó, Violant de Bar, per interessos purament econòmics, l'empenyen a prendre tots els seus diners i fugir cap a Portugal, on alguns documents la situen l'any 1409 i on ha retornat al judaisme. Això va contrariar Violant, que va ordenar a la Inquisició, el maig de 1940, que li confisqués tots els béns. El 1409 es perd el rastre de na Blanca, una dona valenta que aleshores tenia 34 anys, que va persistir en la pràctica de la seva fe, en el fet de viure plenament la seva cultura i les seves tradicions, rebutjant qualsevol imposició.
Dones gironines il·lustres
L'opuscle que es presenta avui forma part de la col·lecció Dones Il·lustres de les Comarques Gironines, impulsada per Edicions Vitel·la. La història de na Blanca és el segon capítol d'aquesta col·lecció, que es va iniciar l'any passat amb el volum Maria Àngels Anglada. Una poeta que escriu novel·les, de Montserrat Abelló. La publicació de cada opuscle de la col·lecció, a més, es fa coincidir amb la celebració del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març. En aquest cas, Vitel·la, que ha fet una tirada de 1.000 exemplars que inclou la traducció del text en anglès, té el suport del Patronat del Call de Girona i de l'Associació d'Amics de la Unesco, que estarà representada en l'acte d'avui pel seu vicepresident, Lluís Lucero.