Divendres 8 de maig del 2009, el cantautor Raimon —el millor de tots, per al meu gust— va fer un concert en la sala d'actes de la Universitat Politècnica de València i va saludar el públic dient: «Bona nit i moltíssimes gràcies per venir a commemorar que un jove de 18 anys va composar una cançó». Doncs no, admirat Raimon, les cançons no es composen, les cançons es componen.

Per a desgràcia nostra i de la nostra llengua, aquesta confusió cada dia és més corrent. Per a tindre les coses clares només cal consultar el diccionari.

Si mirem en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana trobem:

compondre

[s. XIV; del ll. compondre 'aplegar; organitzar una obra; reparar; compensar un dany', der. de pon?re 'posar']

[-respondre ] v 1 tr Formar (un tot) reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients. Compondre un medicament amb diverses substàncies.

2 1 tr Fer una obra intel·lectual, artística, executant-ne les diverses parts i combinant-les d'una manera harmònica. Compondre un tractat mèdic, un himne, una novel·la. Una obra ben composta, mal composta.

2 abs esp Produir una obra musical. Un músic que compon, però que no executa.

3 tr abs 1 Disposar les diferents parts d'una obra. Té un bon estil, però compon malament.

2 GRÀF Disposar els tipus necessaris i els espais corresponents per a formar els mots i les ratlles.

4 tr PINT Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen una obra pictòrica, de manera que mantinguin un efecte d'equilibri, de bellesa i de gràcia.

5 pron 1 Arranjar (algú) el seu aspecte físic amb artifici. Componguem-nos, que hem d'anar a passeig.

2 compondre-s'ho (o compondre-se-les) Arranjar les coses de manera que reïxin.

6 pron Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre's amb els enemics.

7 tr Formar diversos elements reunits o combinats (un tot); constituir. Quatre línies componen un quadrilàter. Entre tots nosaltres podem compondre un equip.

8 no compondre amb Ésser incongruent, no ésser comparable una cosa a una altra. El teu capteniment d'avui no compon amb la teva manera d'ésser.

composar

[1460; de posar]

v tr 1 DR Imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa, etc.

2 Captenir-se amb algú fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol.

3 HIST DR Aplicar una composició.

Si mirem en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o en qualsevol altre diccionari de la llengua catalana el resultat és exactament el mateix.

Queda ben clar, doncs, que hem de dir imprescindiblement compondre una peça de música o compondre un quadro. Usar, en aquests casos, el verb composar és totalment incorrecte. Cal ser acurats a l'hora de parlar. És una qüestió de dignitat.