Excavar a l'interior d'una catedral és un fet excepcional. Fins ara només s'havia excavat la de Vitòria –a banda dels treballs realitzats als soterranis de la de Girona–. Però atesa la importància per a l'arqueologia i la historiografia hispànica del temple romà en honor de l'emperador August, que van construir els tarragonins del segle I dC, però del qual mai fins ara no s'ha trobat cap resta, l'Arquebisbat, l'Ajuntament de Tarragona i l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) s'han posat d'acord per desmuntar l'enllosat medieval de la nau central de la catedral de Tarragona i excavar al subsòl.

Els arqueòlegs de les tres institucions (hi treballa un equip de 25 professionals) ja han tret pedra a pedra una superfície de 25 metres quadrats del paviment. Han numerat cada llosa i han quedat ordenades a l'entrada de la catedral, preparades per a la seva reposició quan hagin finalitzat els treballs. Són lloses de grans dimensions, de formes geomètriques i que pesen fins a 80 quilograms cadascuna. Com que el paviment de la catedral és l'original, del segle XIV, i es trobava «molt ben segellat», «això significa que el subsòl no ha estat alterat en el temps», fet que implica una major conservació de totes les restes que s'hi amaguen, segons va explicar ahir Andreu Muñoz, codirector de les excavacions juntament amb Josep Maria Macias i Imma Teixell. A sota l'enllosat s'hi troba el llit de morter, que feia de preparació i repòs de les lloses. I just a sota del paviment han començat a aparèixer petites peces de terra sigil·lada hispànica i de ceràmica vidriada baixmedieval.

Excavaran fins a tres metres de profunditat, tot i que confien que les restes del temple apareguin a 1,70 metres, ja que així ho indiquen els estudis geofísics que s'hi van dur a terme l'any 2007. Aquelles prospeccions van determinar que en aquesta profunditat s'hi troben grans estructures de pedra, que podrien ser els vestigis del temple romà.

A la zona on s'excava, molt a prop de l'entrada a la catedral, preveuen trobar-hi les restes de la façana del temple. Si malgrat tot al final no trobessin el buscat temple de culte a August, els arqueòlegs destaquen l'interès científic d'analitzar una seqüència estratigràfica que va des de l'època altimperial, al segle I, fins a l'època medieval, al segle XIV.

Josep Maria Macias va reconèixer ahir que els últims anys hi ha hagut una revifada dels estudis de l'arqueologia de culte a l'emperador i que el que ara es realitza a la catedral de Tarragona es complementa amb altres que estan fent a Mèrida i a Còrdova, també relacionats amb el fenomen del culte imperial.

L'equip que porta a terme els treballs, que se sent «privilegiat» per poder excavar en un espai com ara la catedral, és multidisciplinari, segons Muñoz i Macias. A més dels arqueòlegs hi participen dibuixants, topògrafs, fotògrafs o especialistes en ceramologia. Tota la feina feta es pot seguir a través d'un bloc que setmanalment aniran actualitzant els seus responsables.

L'excavació s'allargarà durant aproximadament un mes. Coincideix amb l'execució de la quarta fase de la rehabilitació de la catedral, per la qual cosa també han instal·lat una gran bastida a l'interior del temple. Les obres se centraran en la restauració de la nau central, les voltes i algunes capelles. També es restauraran les pintures murals medievals i se suprimiran les barreres arquitectòniques.