cultura

Gent

La intensa pau de Casals

@MarijoJordan


Feia 73 anys que el violoncel de Pau Casals no se sentia a Catalunya. L'últim cop va ser el 19 d'octubre del 1938 en un concert benèfic per als infants víctimes de la guerra que va oferir el gran mestre poc temps abans de marxar cap a l'exili. Ahir va ser un antic alumne seu, el reconegut Miklós Perényi, que va tenir l'honor d'extreure de dins seu les notes d'El cant dels ocells davant d'un auditori entregat, amb els ulls humits i posat dempeus a petició del president Artur Mas: “Com si fos el Cant de la senyera, perquè és una música de la pau, però també un himne a Catalunya”.

Érem al Palau de la Música, al final del concert que commemorava dues dates importants dels últims anys del músic nascut al Vendrell el 1876: els 50 anys del concert que va fer a la Casa Blanca i els 40 de l'entrega que li va fer l'ONU de la medalla de la Pau. Aquell mateix dia, davant l'Assemblea, es va estrenar el seu himne a les Nacions Unides i va dirigir a tots els presents aquelles paraules que reivindicaven el seu país i que encara avui dia ens posen la pell de gallina: “A l'ONU no declara que és un músic, es declara català, fill d'una cultura mil·lenària que s'estima la pau”, deia Marta, la seva vídua i una de les artífexs de l'homenatge organitzat per la Fundació Pau Casals, que dirigeix l'abat de Montserrat. Mai no va defallir a defensar la pau i sempre es negava a tocar en els països amb dictadures. Per això, el 1961 li va costar decidir-se a acceptar la invitació de JFK per actuar davant d'un selecte grup de convidats en una Casa Blanca on Casals ja havia estat (el 1904 va tocar per a Roosevelt). Els Estats Units no s'oposaven al règim de Franco i, per això, el músic va tocar només a canvi d'una xerrada amb el president, a qui creia interessat en les llibertats com ell mateix ho estava i a qui descriuria com algú “jove, savi, humà i natural”. Marta recordava ahir com Jackie Kennedy els va acompanyar fins a la porta per acomiadar-se, va acaronar el violoncel i va dir que la música que els havia regalat era “meravellosa”. Es va quedar dreta al porxo fent adéu amb la mà, vestida d'un groc esvaït amb un disseny llarg i recte amb brodats al pit i firmat pel seu modista de capçalera Oleg Cassini. Diuen que aquella va ser una de les vetllades culturals més importants de l'any a la mansió, i una foto ens ho recorda a la biblioteca presidencial de Kennedy a Massachussets. Casals tenia 84 anys, però “estava pletòric”. Ahir també va ser una vetllada per al record. “Gairebé màgica”, deia Mas després que Perényi, el pianista András Schiff i la violinista Yuuko Shiokawa fessin un recital complet. El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans van interpretar l'himne de l'ONU. El vídeo amb les paraules de Casals a l'Assemblea va obrir la celebració i el seu violí, fosc, net i polit, reposant sol enmig de l'escenari del Palau on ell tant havia treballat, la va tancar. Una imatge única. I grans aplaudiments de fons.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.