Factor H

El Factor H, que en el terreny científic serveix per mesurar la productivitat i l'impacte de les troballes, en el cas de la dansa podria servir per designar un atribut que apareix en algunes obres referent a la producció d'impactes sexuals que tenen lloc en escena. Res a objectar, l'art per a la humanitat no és altra cosa que una evolució sofisticada de la funció que té el plomatge per als animals: una manera d'atraure la mirada del nostre entorn amb intencions subliminarment aparelladores. És per això que les inclinacions sexuals queden inevitablement manifestes en cada representació artística i que els diferents gustos enriqueixen la paleta artística enamorant l'espectador, sorprès de les possibilitats que se li presenten.

En el cas de Bonachela, però, aquesta mascarada adopta formes clàssiques, estructures llepades i paisatges transitats amb un lirisme afectat que, per més explosiu que sigui, deixa indiferent la ment expectant, encara que sense el marc teatral, alguns intèrprets són pura seducció. El cos indolent del ballarí de Landforms que, ajagut a terra, es recrea en el paisatge dels seus companys exercitant els membres fins al límit de l'elasticitat humana és la idea que ens deixa el flamant director català de la Sydney Dance Company del seu art: hedonisme extrem. Hi ha un desencaixament entre el continent ultramodern i el contingut antiquat de la primera presentació d'aquesta companyia.

Al primer correspon l'àmplia tècnica dels ballarins, els efectes d'il·luminació i fins i tot una animació 3D per obrir i tancar la coreografia de 6 breaths (que bé es podria trobar com a encapçalament d'una enciclopèdia digital). En el segon col·loquem els gestos manieristes, el vestuari d'uniforme i un lirisme desfermat. En aquest cas, Rafael Bonachela tindria un factor H prou elevat.