Contra tot allò que és superflu

Pedro Burruezo viu des de fa uns anys a Sant Feliu de Guíxols, entre altres coses, perquè està convençut que és molt més sostenible, ecològic i, en definitiva, humà, viure en un lloc on pot anar a tot arreu a peu, fins i tot al concert que oferirà aquesta nit a la Casa Irla, situada molt a prop de casa seva. En aquest concert (22.30 h, 8 euros), Burruezo i la Bohèmia Camerata presentaran el seu últim disc, Misticísssimus (Satélite K / T-sunami), que en la seva versió en directe es presenta com “un espectacle cantat en castellà antic i modern, català, àrab clàssic, llatí, italià i galaicoportuguès, amb versos inspirats em poetes místics del món medieval de les tres religions abrahàmiques, com ara San Juan de la Cruz i Ibn al-Arabi de Múrcia, entre altres autors. Entre el pretèrit i el futur i en un format de cabaret per a tots els públics”.

Burruezo insisteix en aquesta última idea: tot i l'important rerefons místic i poètic que hi ha al darrere de les cançons de Misticísssimus, l'autor en defensa que tenen diferents nivells de lectura i que també es poden gaudir simplement –i no és poc– “com una música bonica i ben feta, que arriba a tothom i no és, ni molt menys, una proposta tan minoritària i selecta com pot semblar des de fora”. De fet, qui vulgui entrar més a fons en les argumentacions que sostenen aquest Misticísssimus pot esperar que es publiqui, a principi de l'any vinent, l'edició en CD-llibre, que inclourà també deu assajos breus de Burruezo en els quals, per exemple, reflexiona sobre la influència del sufisme en San Juan de la Cruz i, en general, defensa la idea que l'Edat Mitjana és molt més que “aquells temps foscos que sempre ens han venut”.

El projecte de Burruezo i la Bohèmia Camerata té l'especificitat en què, tot i que busca en un passat llunyà els seus referents literaris, filosòfics i musicals, no es queda en aquells temps remots, ni intenta reproduir sonoritats ancestrals amb instruments d'època, com ho fa l'anomenada música antiga. “Misticísssimus és un treball inspirat en l'època medieval, però també és música del segle XXI i jo diria que, fins i tot, del futur, no pas del passat”.

Tot i que el disc es va gravar amb l'excel·lent músic sudanès Wafir S. Gibril, exmembre de Radio Tarifa, els seus compromisos professionals –ara mateix és a Nova York– fan molt difícil que pugui acompanyar la Bohèmia Camerata en directe. La formació del concert d'aquesta nit inclourà, a més de Burruezo (veu, guitarra i percussions), Josep Ramon Roy Mon (piano), Maia Kanaan (viola i veu) i M. Yusuf Mayans (ûd i veu). A més, avui l'actriu Marta Millà –que ha participat a Ventdelplà i en moltes altres sèries i pel·lícules– declamarà poemes místics relacionats amb cadascuna de les cançons. Aquest espectacle es va estrenar a Madrid i el 23 de març vinent arribarà a l'auditori de la Casa de Cultura de Girona.

Pedro Burruezo no només defensa la vigència i modernitat inqüestionables de Misticísssimus des d'un punt de vista estrictament musical, sinó també la del missatge que vol transmetre: “El misticisme o l'espiritualitat –digues-ne com vulguis– fan ara més falta que mai, perquè el món s'encamina cap al caos absolut. Crec que els místics medievals tenen molt a ensenyar-nos, fins i tot des de la seva experiència vital, ja que vivien d'una manera molt aliena a tot allò que era superflu. En temps de crisi, aquesta és converteix en una saviesa plenament contemporània i necessària. El problema és que, a l'Estat espanyol, l'espiritualitat s'ha vist com una cosa carca i acomodatícia, per la vinculació de l'Església catòlica al franquisme, però ara comencen a sortir de l'armari artistes, aquí i arreu del món, que defensen que les qüestions espirituals són molt més trencadores i transgressores del que es volia fer creure des d'uns determinats moviments d'avantguarda”.

Per acabar, parlem amb Burruezo d'un passat més recent, ara reivindicat: el del seu anterior grup, Claustrofobia, una esplèndida raresa en el panorama musical barceloní dels anys vuitanta i noranta, que es va avançar al mestissatge del nou mil·lenni. Munster Records està preparant un recopilatori titulat No wave, amb temes de Derribos Arias, Mar Otra Vez, New Buildings o Claustrofobia, representat en el disc amb la cançó París nostàlgic. També en la pel·lícula El idioma imposible (2010), en què Rodrigo Rodero ha adaptat una novel·la de Francisco Casavella, hi ha molta música de Claustrofobia. Burruezo està convençut que, mentre al Madrid de la movida hi havia “molt de petardeo”, a Barcelona uns quants grups com el seu investigaven i experimentaven a consciència. I ja és hora que es reconegui.