‘Alegria' al Sant Jordi
El Cirque du Soleil presenta per tercer cop, en una breu estada a Montjuïc, l'espectacle amb què es van presentar a Catalunya
Al muntatge, hi treballen 55 artistes, tot procurant ser el màxim de fidel a l'original
El Cirque du Soleil torna a Barcelona per tercer cop amb Alegria. És l'espectacle que més bon record ha deixat entre els espectadors catalans, ja que va ser el títol amb què es van presentar a la ciutat. Des del dia Sant Esteve, i només fins al 6 de gener, es podrà veure al Palau Sant Jordi. Tot i que ja hi ha sessions amb les entrades exhaurides, encara queden entrades per als pròxims dies.
Com ja és habitual, en l'univers del Cirque du Soleil naveguen uns personatges onírics que, aquest cop, esdevenen un clam a la felicitat. La banda sonora d'Alegria s'identifica com cap altra amb la sonoritat d'aquesta multinacional del circ contemporani. Són accions, generalment, lluents. Evidentment, no hi falten vistosos números d'acrobàcia com ara els llits elàstics, el trapezi, les barres russes, la roda Cyr i el contorsionisme, entre altres.
Són dues hores i mitja d'espectacle (incloent-hi el descans). Alguns dies, doblen sessions la qual cosa contribueix al desgast físic d'aquests artistes i atletes que alternen les respectives especialitats de circ amb el complement dramatúrgic. Són 55 artistes i músics que vénen de 15 països diferents.
Alegria es va estrenar el 1994 i s'ha anat traslladant en format vela fins al 2009. Ja s'ha pogut veure en pavellons dels EUA, el Canadà i, ara, Europa. En total, 10 milions de persones han pogut veure el xou.
Gràcies a les versions en pavelló, la companyia quebequesa és molt més assídua en el vell continent. Pot fer estades més breus perquè s'estalvia el trasllat i la construcció de la pista. L'escenografia i l'escenari original sí que es desplacen i, a l'hora d'instal·lar-los, s'adapten a les característiques del pavelló. Les dimensions del Sant Jordi, per exemple, permeten que el públic envolti pràcticament tot l'escenari. Malgrat que la companyia hagi trobat un nou itinerari d'artistes, amb aquest nou format continua presentant muntatges nous en la pista tradicional, on poden controlar els detalls que converteixen l'espectacle en una experiència única. El Cirque du Soleil va debutar en format escenari al Palau Sant Jordi el 2007 amb Delirium, el primer títol pensat específicament per a aquest format. Ara, sembla que han canviat i hi procuren traslladar, tan exacta com es pugui la versió original.
Les festes de Nadal continuen sent bones per al circ
El Circ du Soleil no està sol a la cartellera de Barcelona. El Circ Raluy ja fa setmanes que s'ha plantat al costat de la plaça Antoni López i manté el seu cartell de circ tradicional (amb els carruatges on viuen els artistes al voltant). Però aquest any, no hi ha gaire més oferta de gran format. Es troben a faltar el Circ Kids d'altres anys a la Monumental i, de fa més temps encara, també el Circ Cric.
Sí que hi ha circ dins els teatres. Només fins al 30 de desembre, Tortell Poltrona representa Grimègies en solitari. També es manté fidel el Circ d'Hivern de Nou Barris. Ara presenten El Dorado, un treball que combina els exercicis acrobàtics amb una dramatúrgia, entre còmica i optimista –un extraterrestre farà veure a uns antiherois que viuen en un hotel rònec que tenen futur, carretera secundària enllà–. També hi ha actuacions puntuals, en circs de barri, com el Circ Catalunya a Can Dragó. A Girona, és molt recomanable Llenties i marabú dels Escarlata Circus: entranyable circ de puça.