email protegit

Ja els vaig parlar fa uns dies de l'entrevista que Josep Cuní va fer-li a Jordi Pujol el dia que aquest va fer 80 anys. Sense ànims de repetir-me però esperonat pels nous estímuls que proposa, voldria dir quatre o cinc coses sobre la conversa entre Pujol i Miquel Calçada que TV3 va emetre dijous passat. Es tracta d'una producció de Mediapro dirigida per Manuel Huerga a mode de document-definitiu-sobre-els-80-anys-del-president-Pujol. I d'entrada cal dir que és un producte que la nostra televisió pública havia de fer. Vull dir que la seva existència és pertinent i inqüestionable, està més enllà de qualsevol matís i consideració afegida que se li vulgui fer. I la seva qualitat també.

Es tracta d'una síntesi, una essencialització de les trobades que Pujol i Calçada van mantenir per parlar sobre Catalunya, la seva història, el seu encaix. Passat, present i futur. I és que el tema no era Pujol en si mateix, no eren els personalismes en què encara avui cauen la majoria de les entrevistes que li fan. Jordi Pujol. 80 anys –així es diu la producció– és, aquest sí, un treball periodístic de primera. Madur, emotiu, sincer i de gran qualitat fílmica, se sustenta tota l'estona –quasi una hora– en primers plans d'entrevistat i entrevistador i fusiona amb al·lucinant harmonia les diverses converses que van mantenir. Em quedo amb una de les reflexions caçades al vol: “Les batalles moltes vegades no es fan per guanyar-les, perquè al llarg de la vida en guanyaràs ben poques. Les batalles es fan per la dignitat”.