Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va lliurar ahir a la Junta Electoral les 651.650 signatures recollides per aquesta entitat per impulsar la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, nascuda com a solució al procés de tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià posat en marxa pel govern valencià fa tres anys.

Davant la manca de voluntat del govern valencià d'arribar a un acord de reciprocitat entre els canals de la televisió catalana i la valenciana –sempre l'ha condicionat a la concessió estatal d'un tercer múltiplex– ACPV va buscar una “fórmula per guanyar per elevació”, segons va explicar ahir el president de l'entitat, Eliseu Climent.

L'objectiu, ara, és aconseguir un espai de comunicació per a la llengua catalana, basca i gallega mitjançant una ILP que demana el desenvolupament de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, signada pel govern espanyol l'any 1992 i ratificada pel Congrés dels Diputats l'any 2000 amb majoria del govern d'Aznar. Aquesta estableix que s'ha de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen llengües, tot i que siguin d'administracions diferents.

El primer pas ja està fet. Calien 500.000 signatures i aquesta xifra s'ha superat en un 30%. La majoria s'han recollit a Catalunya (321.150), el País Valencià (253.549) i les illes Balears (29.472). També s'ha registrat un número substancial d'adhesions a Navarra (29.070) i el País Basc (16.141). De la resta de l'Estat en provenen 2.268.

“Tot un triomf de les classes populars”, va manifestar Eliseu Climent en valorar la campanya per la ILP, que va qualificar de “repte molt complicat”. Climent, acompanyat de Julián García Candau, periodista; Enric Garcés, advocat valencià i assessor de l'expresident xilè Salvador Allende; el pintor Joan Genovés, i l'escriptor i polític Ignasi Riera en la presentació de les signatures, va donar “l'enhorabona” i les “gràcies” a totes les persones i organitzacions que han col·laborat activament en la campanya, que ha comptat amb més de 2.830 fedataris. Després va encarar el futur.

“Ara l'èxit del tràmit parlamentari depèn dels partits polítics amb representació al Congrés”, va remarcar, i va fer una crida “perquè estiguin a l'alçada per donar un pas històric”. Climent va recordar que fins i tot el PP català ha donat suport a la iniciativa –el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d'adhesió amb els vots de CiU, PSC, ERC, ICV i PP– i va demanar als partits que s'hi han manifestat a favor “que facin el mateix al Congrés”.

La ILP haurà de ser admesa a tràmit, o bé rebutjada, per la mesa del Parlament espanyol després que la Junta Electoral validi les signatures.