L'imaginari de Mataró

residents a can xalant.D'esquerra a dreta, Francesc Paez,
J. M. Calleja i Raül Roncero. Tots tres faran servir les instal·lacions del centre de Can Xalant de Mataró, que és qui els ha concedit la beca, per fomentar la producció entre els artistes locals.

Mataró es pot veure i explicar des de molts punts de vista. I si els ulls que ho miren són els d'un artista, el camp visual encara s'amplia molt més. Una ciutat de Mataró imaginària es podrà veure en un curt experimental en què treballen Francesc Paez i J. M. Calleja. Ombres d'ahir evocarà la realitat de la ciutat a partir d'una casa abandonada i tenint en compte els elements simbòlics que encara hi ha en el seu interior. «Es tracta d'una casa que fa més de deu anys que està tancada, en què tot va quedar intacte, tal com ho va deixar el propietari. En aquest indret misteriós i decrèpit, i que sembla un museu amb objectes de la cultura popular i de la ciutat, evocarem el passat i el present», explica Calleja. Amb molta cura tant en la part estètica com sonora, els dos artistes volen recrear de manera fictícia la vida d'una persona en aquest entorn depriment, destacant l'estètica visual. La ubicació d'aquesta casa, a tocar del cementiri vell, i tot l'univers simbòlic, populista i religiós que s'hi amaga pretén fer volar la imaginació dels espectadors i experimentar en els records.

El curt ha estat un dels projectes becats pel centre de creadors de Can Xalant, amb la finalitat de fomentar la producció entre els artistes de la ciutat. La dotació dels 3.500 euros l'hauran de compartir amb Raül Roncero, a qui el jurat també va premiar per desenvolupar el seu Welcome to Mataró. La proposta d'aquest jove mataroní és la de reflexionar sobre l'estat del turisme en la societat i les estratègies de promoció que es fan servir, com ara els objectes de record. Per això centrarà el seu projecte en analitzar els esforços que està fent la capital del Maresme per convertir-se en un destí turístic, o si més no ampliar la seva oferta. «Mataró és una ciutat que vol ser turística però no té cap cosa que la identifiqui. Què s'endú un turista quan ve a Mataró? Per què costa tant trobar una postal de la ciutat?» Roncero vol trobar resposta a la seva pregunta i per això els propers mesos s'exprimirà el cap per trobar elements i objectes que puguin identificar la ciutat. No només haurà de buscar els elements que identifiquen Mataró sinó que també analitzarà l'objecte. «Per què a Barcelona es venen tants barrets de mexicans? No els importa, és còmode.» L'artista, que prové del camp de la fotografia, va més enllà i explica que la seva intenció no és la d'acabar fent una mostra dels objectes de record típics i tòpics que es poden veure en molts llocs i que sempre s'identifiquen amb la cara amable i amb la que vols veure. Per Roncero, la part interessant del projecte és mirar d'identificar també el «contra objecte de record», és a dir, l'altra cara de la moneda, la part fosca o la que no s'ensenya de la ciutat. Per descobrir aquesta visió imaginària de Mataró per part d'aquests artistes caldrà esperar a finals d'any, que és quan es presentaran els dos projectes. Serà el moment que els mataronins podran posar també la seva nota per dir si realment se senten identificats amb la visió que els ofereixen de la seva ciutat.