Enguany, per primera vegada en els últims deu anys, la població amb nacionalitat espanyola resident a Badalona ha registrat un creixement respecte a l'any anterior. Aquesta és alguna de les novetats que deixa el darrer padró municipal, que amb data de l'1 de gener del 2010 indica que el nombre total d'habitants no arriba, per poc, als 220.000 habitants. Aquest balanç, fet públic ahir, també indica que el percentatge de població estrangera a la ciutat, que és del 14,8%, és inferior a la mitjana de Catalunya i d'altres territoris similars. Per procedències, la comunitat marroquina ha igualat la pakistanesa com a comunitat immigrada més nombrosa.
Fent una ullada a tota la dècada, el padró de Badalona amb prou feines superava les 210.000 persones al gener del 2001. Ara, amb data de l'1 de gener del 2010, la població empadronada és de 219.897 persones. Aquest increment ha viscut dos períodes clarament diferenciats: fins al gener del 2006, creixements importants, però des de llavors una reducció –llevat del 2008–, i des de l'any passat la població s'ha anat estabilitzant al voltant dels 220.000 habitants. Aquesta anàlisi dels darrers deu anys també aporta una novetat destacada pel que fa al nombre de residents nascuts en alguns dels territoris de l'Estat, ja que per primera vegada en deu anys experimenta un increment respecte a l'any anterior. Així, l'any 2009 hi residien 187.075 persones amb nacionalitat espanyola, mentre que ara són 232 més.
D'altra banda, el 14,8% de tota la població correspon a residents estrangers, una xifra lleugerament inferior a la catalana –que l'any passat era del 15,9%– i força més baixa que la de municipis pròxims com ara l'Hospitalet de Llobregat –22,8%–, Santa Coloma de Gramenet –21,6%– o Barcelona –17,5%–, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya pendents d'actualitzar amb les dades del 2010. En aquest sentit, l'anàlisi de la dècada indica que Badalona sempre ha estat per sota de la mitjana catalana pel que fa al pes de la població estrangera, tot i que en alguns barris badalonins aquesta mitjana s'ha incrementat, seguint un fenomen que també es dóna en altres grans ciutats de Catalunya i de l'Estat. Així, en quatre barris –Artigues, la Pau, la Salut i Sant Roc– el percentatge d'immigrants se situa al voltant del 34%, una «realitat social que no canviarà gaire en els propers anys», segons vaticina el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Ferran Falcó (CiU). Altres barris de la ciutat amb una presència d'immigrants superior a la mitjana són el Remei –23%– i zones com ara Lloreda, Sant Crist i Sant Joan i Sant Antoni de Llefià –18%.
El Marroc i l'Índia, a l'alça
Per zones geogràfiques, el padró posa de manifest que del total de la població estrangera, un 34,7% prové de països asiàtics, un 27,3% d'estats d'Amèrica del Sud i un 17,5% de països del Magrib, mentre que els ciutadans de la Unió Europea representen el 12,8% del total dels immigrats residents a Badalona. Pel que fa als països, enguany la població d'origen marroquí ha pres el relleu a la pakistanesa com a comunitat immigrada més nombrosa, tot i que amb xifres molt similars –5.563 respecte a 5.556–. A més distància, però amb un pes encara considerable, hi ha els xinesos –que arriben als 3.874 tot i haver disminuït de 337 persones respecte a l'any passat– i els equatorians –que són 3.093–. Tot i que és més reduïda –amb 1.334 persones–, la presència de ciutadans procedents de l'Índia continua creixent des de fa quatre anys. El més destacat del perfil dels estrangers és la seva joventut –29 anys, 11 menys que el conjunt de la població–, un «potencial actiu de futur», segons Falcó.
Gestionar la diversitat
Al·ludint al debat sobre l'empadronament que es va estendre arreu de Catalunya fa uns mesos, el líder convergent va reiterar la voluntat del govern municipal de continuar duent a terme aquesta pràctica per «obtenir una fotografia real de la situació de la ciutat». Si, com s'espera, les xifres sobre la presència d'estrangers a Badalona no varien en els anys vinents i es continua estabilitzant, tant Ferran Falcó com el regidor de Ciutadania i Convivència, Josep Pera (CiU), consideren que les actuals polítiques d'acollida per als nouvinguts probablement s'hauran de substituir d'aquí a quatre o cinc anys per altres que tinguin més a veure «amb la gestió de la diversitat». Amb tot, tant Falcó com Pera van exigir que la conjuntura electoral i econòmica no posin en risc el «vessant social i educatiu» d'aquestes polítiques.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.