El moviment associatiu de Sants no s'atura ni es cansa. No en tenia prou amb la lluita oberta per recuperar Can Batlló, que n'inicia una altra: reconquerir per al barri l'edifici de La Lleialtat Santsenca, on, a principi del segle passat, hi havia una cooperativa obrera de consum. Durant el franquisme l'edifici va passar a ser una sala de ball, la Bahía, que va viure el moment àlgid en les dècades dels quaranta i cinquanta. Després del franquisme, la sala de festes es va convertir en una discoteca heavy, Raimbow. El 2006, anys després que es tanqués la discoteca, La Lleialtat Santsenca va ser ocupada. Quan fa un any que l'Ajuntament va desallotjar-ne els esquàters, una trentena d'entitats del barri, però també de fora, han anunciat que volen tornar a Sants aquest edifici noucentista del carrer Olzinelles.

Durant els últims mesos, la trentena d'entitats han impulsat un grup de treball que ha començat a concretar quins usos podria tenir aquest espai de 1.600 m² i com s'hauria de gestionar, i fins i tot ha definit les propostes arquitectòniques de rehabilitació de l'edifici. El grup de treball ha avançat molta de la feina que hauria d'haver fet l'Ajuntament, tenint en compte que La Lleialtat Santsenca és propietat municipal i que, en un principi, s'havia de destinar a equipaments. Amb tota aquesta feinada que han fet, estan legitimats per reclamar l'edifici, segons opina el portaveu de l'Assemblea de Barri de Sants –participa en la definició del projecte–, Ivan Miró. «La Lleialtat Santsenca no es pot convertir en un edifici d'oficines, el moviment associatiu no ho permetria. No pot tenir uns altres usos que no siguin socials, cooperatius i veïnals», hi afegeix. Tanmateix, Miró reconeix que els queda molta feina per fer, i recorda que el moviment veïnal que vol recuperar la Fabra i Coats fa tres anys que manté la lluita.

Si La Lleialtat Santsenca tornés a ser per a la gent del barri, s'acabarien els problemes d'espai que tenen moltes associacions. Sense anar gaire més lluny, una entitat tan activa com el Centre Social de Sants té la seu en un local que és propietat del Bisbat. «L'administració no ha donat mai suport a les entitats perquè puguin tenir un local. D'altra banda, el mercat no és apte perquè les associacions puguin comprar-ne un», explicava Miró. A La Lleialtat Santsenca no hi hauria un lloc reservat per a cada entitat, perquè, segons el portaveu de l'Assemblea de Barri de Sants, «sense adjudicar un lloc fix es creen sinergies entre les diverses entitats, que sovint treballen projectes conjuntament». El grup de treball que defineix el projecte de La Lleialtat Santsenca aposta perquè les obres les pagui el consistori, ja que l'edifici és seu. Després, l'Ajuntament cediria l'edifici a les entitats que en farien ús. Per gestionar l'espai es podria crear una coordinadora, una cooperativa o una associació d'entitats. S'emmirallen en l'experiència de l'Ateneu Popular de Nou Barris. El projecte ideat per les mateixes entitats que l'acabarien utilitzant, com el col·lectiu d'arquitectes La Col, proposa fer una sala d'exposicions, un bar i una cooperativa de consum a la planta baixa. Gran part de l'espai de la primera planta l'ocuparia una sala polivalent. Segons la secció de l'edifici, es preveu recuperar el terrat de l'antiga cooperativa obrera de consum amb un petit espai per a joves. En un futur immediat, el grup de treball vol aconseguir que la lluita per La Lleialtat Santsenca la reconegui tot el barri. Per això, divendres passat va fer un acte en què va donar a conèixer el projecte, l'objectiu final del qual és aglutinar com més gent millor que vulgui tornar al barri l'edifici del carrer Olzinelles.