Adéu a la nau
Aquests dies s'enderroca la mítica discoteca badalonina que va fer furor a Catalunya a mitjan anys noranta
La sala va rebre elogis d'arquitectes i empresaris d'oci però va quedar sentenciada per incidents greus
Alguns i algunes que ja no són tan joves potser recordaran com començaven aquelles sessions: un ritual invocava un lloc excitant, una nau que estava a punt d'emprendre el vol o un vaixell a punt de salpar, en un viatge per al qual s'havia d'estar preparat. Ho anunciaven pels altaveus els discjòqueis més famosos d'aquell moment, com ara el conegut Paco Pil. Era el segell inconfusible d'una tarda o d'una nit a Gran Velvet, la macrodiscoteca situada al barri de Montigalà de Badalona que a mitjan anys noranta del segle passat va marcar una època en el món d'aquella música que llavors va ser anomenada bakalao. Tal dia com avui, si s'hagués mantingut, aquest temple dels plats i dels vinils amb més marxa de les pistes de ball hauria complert disset anys. Tal dia com avui, però de l'any 1993, en plena ressaca olímpica, s'inaugurava aquella “fàbrica dels somnis” de l'empresari Gumersindo Adán, amo del bar Velvet del carrer de Balmes de Barcelona i convençut de poder importar a la rodalia de la gran ciutat una gran sala de festes com les que ja triomfaven a Eivissa.
En pocs dies, però, aquesta colossal instal·lació, de gairebé 5.000 m², on cabien prop de tres mil persones, es convertirà en runa i pols, engolida per les màquines encarregades d'enderrocar-la, que ja treballen des de fa un parell de setmanes. D'aquesta manera, anirà a terra més que una discoteca. Anirà a terra un edifici d'estructura singular, dissenyat pel prestigiós arquitecte Alfred Arribas, seleccionat per als premis FAD d'arquitectura i publicat en molts catàlegs d'abast internacional. Anirà a terra tot i l'opinió expressada fa uns anys pel mateix Arribas, que considerava que enderrocar-la seria una falta de visió perquè l'espai es podria reconvertir perfectament en un museu. Llavors Arribas parlava sense saber que l'abandonament definitiu de la instal·lació, a finals de la dècada, la condemnaria a un deteriorament continu, ja que seria objecte d'ocupacions, d'actes vandàlics i d'incendis.
Crim i decadència
Els anys daurats de Gran Velvet, que cada cap de setmana i dia festiu rebia clients d'arreu de la geografia catalana, van durar fins a la revetlla de Cap d'Any del 1994. Aquella nit, un jove era assassinat a la pista de ball en una baralla després que un dels seus amics trepitgés un amic de l'agressor. El crim, però, va estar a punt de repetir-se el 1996, quan un client en va apunyalar un altre als lavabos de la discoteca. Tots dos incidents van fer créixer la mala fama d'una discoteca que llavors ja patia els efectes d'un canvi de modes en l'oci nocturn, cada vegada més allunyat de les grans instal·lacions.
Tots aquests ingredients, a banda dels elevats costos de manteniment, van deixar l'empresari amb l'aigua al coll i la nau a la deriva. Un dia de l'any 1997 la persiana de Gran Velvet va abaixar-se per darrera vegada. No obstant això, abans de morir definitivament, la discoteca va ser objecte d'alguns darrers intents per sobreviure. Primer amb el nom d'Orbital, després transformat com a Golden Club i, finalment, com un afterhours anomenat Vértigo. Tot plegat, iniciatives fugaces que no van prosperar i que van propiciar que el darrer any de la darrera dècada del segle passat la instal·lació tanqués per no tornar a obrir mai més.