“No sabem per què funciona la vacuna contra la malària”

En els darrers onze anys hem liderat una part important del desenvolupament clínic de la vacuna. I hem dut a terme les proves de concepte, és a dir, hem demostrat que el producte no és només segur i immunogen, sinó que redueix el risc de malària en una mica més del 50% en nens d'un a quatre anys i també en nounats. I ara ens trobem a la fase final de l'estudi. La previsió és que el 2014 hi hagi una recomanació de l'OMS sobre l'ús del producte. I a partir d'aquell moment ja es podrà posar a la venda.

El concepte de la vacuna contra la malària ha evolucionat amb el temps. Fa vint anys es pensava en una vacuna útil per a persones, com ara turistes i militars, que necessitaven una protecció molt alta de curta durada. I en fa deu vam entendre que era possible disposar d'una vacuna amb una eficàcia moderada però que reduís el risc d'infeccions i previngués episodis clínics i severs. I aquest canvi de concepte fa que ara es parli d'una vacuna d'ús per a les poblacions endèmiques. Es tracta d'una vacuna que reduirà a la meitat no només el nombre de casos lleus, sinó també el de severs i, potencialment, les morts. Estem molt a prop d'aconseguir una primera generació de vacunes contra la malària i això és un pas de gegant. Sobretot tenint en compte que vuit anys enrere veus autoritzades del món científic deien que era una fita impossible.

Sí, perquè una vacuna sempre s'ha associat amb protecció completa i això ha estat cert fins ara. Però amb una visió històrica, fins ara s'han desenvolupat les vacunes fàcils i ara entrem en l'època de les vacunes difícils. Abans una vacuna era sinònim d'una protecció del 100% i ara hem de començar d'assumir que, enfront d'organismes molt més complexos i difícils, tinguem vacunes que protegeixin entre un 50% i un 70%. De manera que amb vacunes parcialment eficaces es necessiten altres eines. La vacuna és part d'una estratègia global de lluita. I això significa que l'esforç d'investigació ha de continuar. Hem d'aspirar a millorar la protecció. I en això treballem.

Em fa vergonya dir-ho, però el cert és que no sabem gaire bé per què funciona i com funciona la vacuna. Ningú no sap exactament quina resposta induïda per la vacuna és la responsable de la protecció contra la malària. I si no sabem això, no podem treballar a millorar-ne l'eficàcia. És dramàtic, ho sé. I somio trobar la resposta!

Continuar amb el que ha fet la comunitat internacional en els darrers quinze anys: tractar de garantir a tothom l'accés a mosquiteres impregnades d'insecticida i assegurar el tractament a les persones infectades. Gràcies a aquestes mesures, els casos de malària han disminuït fins un 30% arreu del món en l'última dècada.

La crisi té un impacte molt gran en els fons que aporten els països. Espanya ha passat de ser el cinquè o sisè major donant del món a aportar zero euros l'any passat. I estem en un moment molt delicat perquè si el finançament cau no es podran seguir distribuint ni les mosquiteres ni els fàrmacs i la malària tornarà. Si no es pot continuar fent pressió per frenar la malària, es faran passos enrere. El compromís internacional és clau.

Em crida molt l'atenció la baixíssima resposta que hi ha hagut per part de la societat civil i dels mitjans de comunicació a la reducció d'un 70% dels pressupostos de cooperació de l'administració estatal i de la Generalitat. Ningú no ha dit res. I no s'ha dit res perquè s'ha instal·lat l'argument següent: “Com que les coses estan tan malament aquí, no podem donar als de fora.” I aquest és el parany! Aquí les retallades fan que siguem més pobres, que tinguem més dificultats. Allà, deixar de contribuir-hi causa morts. Són plànols de dimensions diferents i ajuntar-los és una perversió. No podem utilitzar les nostres dificultats com una excusa per disminuir l'esforç de cooperació. És més, estalviant en cooperació no resolem la nostra crisi.