Un paisatge aristocràtic

La poma a Girona té fama des de l'imperi Romà, quan es va farcir el territori d'arbres de la varietat matiana. La denominació matiana, que va evolucionar a maciana, es va desenvolupar molt bé a la Selva i a l'Alt Empordà, on ha deixat un gran record en la toponímia: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçanes, Maçaneda. I en la cultura agrària.

La IGP Poma de Girona és hereva d'aquesta tradició. La indicació geogràfica protegida Poma de Girona va ser creada i reglamentada el 2001 com a successora de la denominació de qualitat Poma de Girona, creada per la Generalitat el 1983.

Els camps de pomeres fan un paisatge molt senyor, aristocràtic. Són fascinants les plantacions a la vora del Ter amb el Montgrí de fons. L'aposta per la producció integrada, que els acosta a mètodes de control de plagues més sostenibles, millora la qualitat del producte i, sobretot, l'entorn. El cent per cent de la superfície emparada per la IGP és conreada d'acord amb els criteris de la producció integrada. En això, gràcies al suport dels tècnics de l'estació experimental agrícola Mas Badia, la IGP va ser pionera en els mètodes més moderns del control de plagues.

Paradoxalment, entre les varietats admeses pel consell regulador, no n'hi ha cap de local, ni tan sols la famosa poma del ciri, recordada per tothom. Les quatre varietats són totes desenvolupades per pagesos d'ultramar: la Golden és originària de Virgínia occidental. La Red Delicious va néixer a Iowa. La Granny Smith i la Gala són de Nova Zelanda.

Joan Vallès i Xirau, etnobotànic del laboratori de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, tem que «algun dia» els americans ens vendran poma del ciri que hauran millorat ells. És un esforç que s'ha fet més aviat poc. Tot i això, Josep Maria Pagès, tècnic de Mas Badia, assegura que els fructicultors de poma de Girona estan preparats per produir i servir qualsevol de les varietats conservades en pomaris i bancs de germoplasma, però que no en produeixen perquè no hi ha demanda.

Als cuiners i el sector gastronòmic, tan delerosos com estan sempre d'experimentar amb nous productes, potser els ha arribat l'hora de demanar pomes d'aquestes a la IGP. Els defensors de la biodiversitat hauran de fer una aposta per les varietats locals i la gent d'Unió de Pagesos, cercadors de productes genuïns i bons mercats, que n'informin els seus militants.