«No oblideu que sou el mirall de molts nens que somien ser com vosaltres», sentencia David Barrufet en el seu discurs en l'entrega dels premis ARC 2009. Com una mena de llegat, el capità del Barça d'handbol i jugador del primer equip els últims 22 anys, i que s'ha retirat aquesta mateixa temporada, va voler exaltar el paper dels esportistes, dels quals va ser portaveu un dia en què, com els últims nou anys (era la novena edició dels ARC) serveix per exaltar els títols i els mèrits de l'esport català al món.

«Els vostres èxits fan que nosaltres també actuem per respondre a les vostres necessitats», afirmava Anna Pruna, secretària general de l'Esport, exemplificant el discurs amb el Tecnocat i el projecte que vincula l'esport i l'empresa. «La internacionalització és una de les nostres apostes, per això la lluita pel reconeixement de les seleccions és un dels grans objectius del govern», afegia Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del govern. Per això anima els presidents de les federacions catalanes a «lluitar pel reconeixement». «Lluitar-hi és impulsar el vostre esport», segellava Carod-Rovira, conscient del potencial de Catalunya. Ahir, personificat en 181 premiats –148 esportistes, 30 tècnics i tres guies d'esportistes amb deficiències visuals– que representen 27 federacions esportives i que van assolir el podi o bé van ser finalistes en els mundials de les seves especialitats, o bé van quedar entre els tres primers en els campionats d'Europa d'esports olímpics. Amb una dotació global de 488.881 euros, la Generalitat premia «l'excel·lència esportiva» en tot l'espectre esportiu, incloent-hi els esports paralímpics i les seleccions catalanes.

«Voldria donar les gràcies al David [Barrufet], per tots els moments que ens ha fet viure i pel seu gran compromís amb un esport i un club durant tants anys. Ser una referència no és fàcil, gràcies pel teu exemple», va agrair Pruna a l'exporter blaugrana, que va rebre una placa del govern, de mans de Carod-Rovira, per la seva trajectòria. «Us felicito per posar el nom de Catalunya on es mereix, al lloc més alt del podi», va començar el seu discurs el mateix Barrufet. «L'esport no té pàtria, però els esportistes sí que en teniu», recordava el vicepresident del govern, incidint en la «potència» que representa Catalunya en l'esport. «Superem el potencial que ens pertocaria pels set milions que som», va exclamar, orgullós.

Ahir, al Palau de Pedralbes, la llista de guardonats era l'evidència d'una realitat irrefutable: el potencial d'un país amb aspiracions. «Hi ha 50 països esportius que, com Catalunya, no disposen d'un estat propi», explicava Carod-Rovira. «En aquest camí feixuc pel reconeixement no hi ha culpables ni herois, però la lluita és per ser sempre els millors», va continuar. Els premis ARC, de fet, són un compromís més amb vista aquest objectiu. «Els esportistes també tenim el compromís de saber que darrere d'un triomf hi ha molta més gent», emfatitzava Barrufet. Paraula d'esportista, segurament el més llorejat de tots els temps.