No són gaire freqüents les pel·lícules sobre els grans atemptats terroristes recents, i menys encara sobre els que hi ha hagut a Londres i Madrid. Després d'estar nominat a l'Oscar per Dies de glòria, i abans de trasbalsar Canes amb Hors-la-loi, sobre el procés d'independència d'Algèria, el cineasta d'aquest país va abordar la cadena d'atemptats de Londres del juliol del 2005. Ho va fer amb una pel·lícula que no parla veritablement dels atacs terroristes, sinó de les conseqüències que en pateixen les víctimes. El cineasta reuneix dos personatges molt diferents: una dona anglesa, catòlica, de classe mitjana, i un africà musulmà que viu a París. El destí uneix els seus camins: els seus fills tenien una relació sentimental i convivien en un pis i tots dos han desaparegut.

La sospita que podrien haver participat en els atemptats, l'esperança que encara siguin vius i la possibilitat que en realitat en siguin víctimes marquen la vida d'aquests dos personatges, que parlen llengües diferents però que es comprenen perfectament i comparteixen els mateixos sentiments. Pel·lícula senzilla, honesta, que busca tot allò que uneix els éssers humans en aquests temps de conflictes i xocs de civilitzacions, i que se sustenta en la gran actuació de Brenda Blethyn i de Sotigui Kouyaté, guardonat com a millor actor a la Berlinale pel paper i mort fa dos mesos.