Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van anul·lar al gener el planejament urbanístic que l'Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat van aprovar el 2005 per tal de desenvolupar el Centre Direccional de Cerdanyola, una extensió de 340 hectàrees coneguda ara com a Parc de l'Alba, una de les peces de desenvolupament econòmic, social i científic més importants del país i on ara se situa el sincrotró Alba. La sentència declara nuls els planejaments per la vulneració de tres lleis, la d'urbanisme, la de patrimoni cultural i la d'avaluació ambiental, ja que el pla urbanístic es va aprovar sense haver estat sotmès a l'avaluació ambiental estratègica. La Generalitat, l'Ajuntament de Cerdanyola i el Consorci han presentat un recurs al Suprem.
«El Parc de l'Alba és la transformació territorial més extensa de Catalunya i es vol que configuri un pol científic i empresarial exemplar en qualitat de vida i de treball.» Així es presenta arreu del món la transformació urbanística que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el gener d'aquest any arran dels dos recursos presentats per les empreses Meran i Puigfel, i Sacesa el juny del 2006. Les dues sentències han anul·lat tant la modificació del pla general metropolità en els àmbits de Cerdanyola, l'Hospitalet i el Prat de Llobregat, que va permetre organitzar aquests terrenys de Cerdanyola, com el pla parcial de la zona, que desenvolupa els carrers, els vials i els edificis. Tots dos plans, els va dur a terme l'Ajuntament de Cerdanyola, que llavors encapçalava ICV amb el suport de CiU. En aquesta zona està situat el laboratori de llum, el sincrotró Alba, inaugurat el març d'aquest any pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la Generalitat, José Montilla.
Entre els motius que porten el jutge a anul·lar aquests instruments urbanístics hi ha la vulneració de la llei 9/2006, relativa als efectes sobre el medi ambient que tenen els plans i programes. Precisament, el jutge assenyala que el planejament urbanístic del Centre Direccional no va ser sotmès a la preceptiva avaluació ambiental estratègica, tot i que disposa de 340 hectàrees i que un 50% del terreny es dedica a zona verda i forma part del corredor de la via verda entre Collserola i Sant Llorenç. En el mateix sentit indica que també es va vulnerar la directiva del Parlament Europeu que obliga a fer una avaluació ambiental del pla.
El jutge recull que el pla urbanístic aprovat també vulnera dos articles de la llei d'urbanisme, el que fa referència a la modificació dels sistemes urbanístics d'espais lliures, zones verdes i equipaments esportius, i el dels sistemes d'expropiació. Finalment, la sentència recull una vulneració de la llei de patrimoni cultural pel que fa al tractament de la masia de can Xercavins.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola, que ahir no van voler fer declaracions, de manera conjunta amb el Consorci Urbanístic, ja han presentat un recurs contra la sentència al Tribunal Suprem.
L'Ajuntament va aprovar la presentació del recurs en el ple celebrat dijous passat. Aquest punt de l'ordre del dia va ser aprovat per unanimitat, si bé cap grup municipal va fer al·lusió al contingut. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona (PSC), va assenyalar durant la roda de premsa anterior a la sessió plenària que la presentació del recurs inclourà ara l'avaluació ambiental de la zona, que no es va aportar al seu moment i que ha estat un dels motius pels quals el jutge ha anul·lat el planejament urbanístic. En aquest sentit, Carmona va ironitzar que fos precisament el govern ecosocialista d'ICV, que governava la ciutat quan es va aprovar el planejament urbanístic el 2005, el que no presentés l'avaluació ambiental.
Ara serà el Tribunal Suprem l'òrgan que haurà de ratificar o no la sentència. En el cas que aquesta esdevingui ferma, l'Ajuntament i el Consorci Urbanístic hauran de tornar a refer i elaborar tot el pla urbanístic de la zona amb el vistiplau de la Generalitat, la qual cosa podria suposar un endarreriment d'anys en la urbanització d'aquesta zona. Si el planejament es declarés finalment nul, també quedarien anul·lades la resta de modificacions que s'han anat fent respecte al pla aprovat el 2005. Amb tot, l'actual situació de crisi econòmica fa que la urbanització de la zona no sigui prioritària. La urbanització d'aquest sector ha estat una font de problemes per a les administracions, ja que després del pla del 2005 es va detectar que els abocadors que hi havia a la zona ocupaven més hectàrees de les previstes en principi. Això va obligar a anunciar una modificació del planejament aprovat el 2005 que encara no s'ha fet.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.