«Recuperem el planejament del 2002 i a partir d'aquest pla incorporem totes les modificacions que s'han fet fins ara, les que estan pendents d'aprovació arran de l'ampliació dels terrenys que ocupen els abocadors i tota la documentació que ha trobat a faltar el tribunal.» Aquests són, a grans trets, els treballs que, en paraules de la regidora d'Urbanisme, Laura Martínez, ha començat l'Ajuntament de Cerdanyola per tenir enllestit en el període aproximat d'un any un nou planejament urbanístic de la zona del Parc de l'Alba, unes 340 hectàrees entre Cerdanyola i Sant Cugat on està situat el sincrotró.

Aquest planejament, aprovat el 2005, va ser anul·lat el gener d'aquest any pel TSJC però les administracions implicades –l'Ajuntament, la Generalitat i el consorci– van presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem que va ser acceptat, per la qual cosa la sentència no esdevé ferma. La sentència del Tribunal Suprem podria arribar en un termini de tres o quatre anys, massa temps per desenvolupar una de les peces territorials més importants de Catalunya. Per tot això i per tal de dotar de solidesa jurídica el planejament urbanístic d'aquests terrenys, s'ha optat per refer tots els treballs. La voluntat de l'Ajuntament és que el nou planejament es pugui aprovar abans que acabi aquest mandat i, per tant, un cop fet i aprovat, s'optaria per retirar el recurs al Tribunal Suprem.

La regidora d'Urbanisme, Laura Martínez, ha explicat que l'objectiu d'aquesta decisió és dotar els plans urbanístics d'aquest territori, important i alhora complex, de solidesa jurídica «sense entrar a qüestionar el fons de la sentència». «No ens podem permetre tenir un planejament com aquest sub iudice», hi afegeix Martínez.

Per tal de complir l'ordenament jurídic, a més de redactar l'avaluació d'impacte ambiental, també es mantindrà la masia de can Xercavins, que la sentència del TSJC obligava a mantenir dempeus perquè forma part del catàleg de patrimoni local. A més a més, també s'hauran de concretar els terrenys destinats a zones verdes i equipaments que corresponen a una part de la zona residencial que el planejament qüestionat situava al Prat i l'Hospitalet de Llobregat.

Paral·lelament, el nou planejament urbanístic també inclourà aspectes que es troben al marge de la sentència, com ara les modificacions que encara hi ha pendents després que la diagnosi als abocadors de residus de la zona ampliessin el perímetre afectat, cosa que obliga a modificar l'emplaçament previst inicialment per als habitatges i la zona comercial.

Mentre durin els treballs i com que la sentència no és ferma, es mantindrà la comercialització de les parcel·les, ja que el nou planejament es farà d'acord amb el que ja existeix. «Volem donar les màximes garanties», assegura Martínez. La regidora assegura que els treballs ja s'han començat a fer. «Recuperem el full de ruta que ja estava marcat però amb la documentació que ens reclama el TSJC i els canvis que encara faltaven per aprovar», resumeix. De moment i com que el debat encara és sobre la taula, la regidora no va concretar si es mantindrà la mateixa edificació a la zona residencial, tot i que va apuntar que, més que canvis, el que es preveu és fer ajustaments sobretot a la zona afectada pels abocadors. Els primers treballs es donaran a conèixer aviat.