Allò normal en un país normal és que tots els productes que es venen a les botigues estiguin etiquetats en la llengua o llengües oficials del país. De fet, és el que passa arreu del món. Catalunya, però, no és un país normal. Ho podem constatar diàriament quan comprem qualsevol producte. Hi ha, és clar, unes quantes excepcions. Al Bon Preu o al Caprabo, per exemple, s'hi poden trobar molts productes etiquetats en català. Un munt d'empreses productores i artesans també etiqueten en català, com s'ha pogut veure aquest cap de setmana a la fira De Tot Cat, a Girona. Molta gent, quan veu tots aquests productes en la nostra llengua, celebra que sigui així. I és clar, evidentment, que cal celebrar-ho. El problema és que hem acabat normalitzant l'anormalitat: no tenir etiquetatge en català. L'altra qüestió és com ho continuem permetent, els ciutadans i el govern, és clar.